Se'ns presenten dos periodistes amb l'encàrrec d'un capo del govern català de recuperar una memòria USB que compromet les altes esferes. A partir d'aquí, l'aventura es converteix en el descobriment d'una epidèmia de zombis per Barcelona. S'hi barreja la intriga política, el terror zombi i la comèdia a parts iguals.
Però mentre llegia el meu cap anava de banda a banda fent-me creus d'estar llegint-ho. Com deia al principi, tenia clar que era un divertimento de l'autor, però el què m'he trobat ha estat un desencert des de gairebé el minut 1. L'autor, conegut per altres facetes, a la ràdio, en la crítica de cinema, potser ha volgut aplicar el seu llenguatge a la novel·la, ho desconec. Però la qualitat (del llenguatge) és pobra, amb un vocabulari molt de carrer, amb un nombre elevat de paraulotes gratuïtes, que penso que deuen respondre a aquesta faceta gamberra que deu tenir, perquè si no, no ho entenc. No és que jo sigui precisament un lector de literatura perfecta, ni molt menys, però m'ha sobtat molt, no m'ho esperava tant "xabacano". Per a què ens entenguem, semblava que estigués llegint una barreja d'Scary movie i American Pie.
Aquesta comparació no és a l'atzar. Degut a la seva feina, a cada pàgina podem trobar referències a pel·lícules o sèries de tv, ja sigui a través de frases que diuen els personatges, els títols dels capítols, o comparacions que fa el narrador d'algunes situacions. Estan ben trobades, però la veritat és que al final cansa una mica tanta referència cinematogràfica. Repetir-ne aquest ús, repetir el llenguatge vulgar, i una trama força descontrolada, sense massa lògica ni res.
Sincerament, em pensava que seria molt millor; dins la comèdia, una mica més seriós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada