dimarts, 30 d’octubre del 2018

THE BARÇA

En l'últim Barça-Madrid (que per cert va acabar amb un meravellós 5 a 1, deixant els blancs a 7 punts, enfonsats en una depressió, i sense entrenador al cap de poques hores), justa quan sortien els equips, es va realitzar el tradicional mosaic per animar l'equip. En aquest cas, a més dels colors blaugranes i de la senyera, es podia llegir la frase "We color football", donem color al futbol. Independentment del missatge, que es pot entendre, la qüestió és que el fet que la frase sigui en anglès, és el què em provoca la indignació.
I és que en els darrers partits que hem tingut la sort de poder veure en directe al Camp Nou, ja ho havia sentit. Un speaker (no el del partit, sinó el què amenitza l'estona abans de començar), quan es dirigeix al públic ho fa en català, castellà i anglès.
Podem discutir si cal o no cal introduir altres idiomes. Bé, per mi no hi ha discussió: NO. Potser ho fan en altres llengües als altres camps? Segur que no. una altra cosa seria que s'estigués dirigint als aficionats rivals, i se'ls donés indicacions en la seva llengua. però no és el cas. L'speaker es dirigeix al públic en general. Em molesta que ho faci en castellà. Em molesta molt. Però aquest seria un altre tema. El fet de què també ho faci en anglès, pels turistes és el que em sorprèn i també m'enutja moltíssim. A mi no em parlen en català, si vaig a un altre país. Potser en alguns museus tens la sort de poder agafar una visita en la teva llengua. Però en un estadi de futbol? Quan vas a veure un partit? Està clar que es dirigeixen als turistes, perquè saben que són una font d'ingressos molt importants en l'economia del club. Però d'això a fer el discurset de torn en anglès... No deixaran pas de venir, si es fa només en català.
Però la qüestió és fer diners. Aquesta junta és més pessetera que el "tío Gilito", i les seves decisions són, com sempre desencertades. Jo vull que quan vaig al camp del meu equip em parlin en la meva llengua. I no és cap menyspreu als foranis, és senzillament, expressar la nostra normalitat. Normalitat que per desgràcia no tenim, i menys mentre hi hagi per
sones que només pensen en el seu benefici.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada