dimecres, 24 d’octubre del 2018

QUI NO VULGUI POLS QUE NO VAGI A L'ERA

Com qui no vol la cosa, està a punt d'acabar-se el mes d'octubre. Un mes que eren un seguit de tristos aniversaris i que ens havien de fer estar en mobilització contínua. L'1 d'octubre, el 3, l'empresonament dels Jordis i la declaració interruptus són els 4 moments cabdals de l'any passat que en menor o major mesura s'han anat recordant aquestes setmanes.
Però la mobilització general i continuada no ha acabat de sortir. El dia 1 sí, va ser gran, però altra vegada la intervenció dels antidisturbis van tacar el record per donar notícia a la suposada violència que només la policia d'aquest estament sap muntar. Pels Jordis també va haver-hi concentracions. Però el dia 3, i ara aquest cap de setmana que ve no sembla que hi hagi d'haver massa moviment, exceptuant els CDR's que segueixen al peu del canó.
La gent se n'està cansant, però de debò, i les mirades ens porten al Parlament. El penòs espectacle que ens ofereixen dia sí dia també els d'ERC i els de Junts per Catalunya, PDCAT o com es vulguin dir, és digne de llibre de text com a exemple de gestió desastrosa, o del manual "Com fer el pena en menys d'un any quan ho tenies a la mà".
Les seves contínues discussions, el fet de veure molt funcionament de país que no engega, pèrdues de confiança, retrets... no són res més que l'exemple de com els nostres polítics no mereixen ser on són. És evident que hi ha excepcions, i que n'hi ha que estan treballant. Però a l'hora de la veritat, son som? Què se n'ha fet de les seves promeses? On són els passos per fer la República?
No s'atreveixen. Em fa llàstima i ràbia quan sento dir a alguns que no fan segons què, perquè no necessitem més gent a la presó. Com que no? A veure, quan es van presentar a les eleccions, ja teníem presos polítics, i ells ens van dir que volien governar per a un objectiu. Aquest objectiu, segueix sent el xoc frontal, i que pot portar a la presó o exili. Que no ho sabien abans? Doncs a què vénen ara amb romanços. Si cal tirar pel dret, es fa, amb totes les conseqüències, només faltaria, o què es pensaven? De debò es creuen que el govern espanyol ens permetrà el referèndum? Que deixarà anar els presos? Va home va! No ho faran pas! El nostre objectiu segueix sent el mateix, i qualsevol acció que facin que no vagi en aquest sentit provocarà més desencís i més indignació cap a ells, quan hauria d'estar dirigint-se cap als mentiders i provocadors de C's i companyia.
Ja ho he dit més d'una vegada: quantes ganes de ser estat lliure per poder deixar de dependre de tota aquesta colla d'incoherents i cagats de por. Si fins i tot alguns presos diuen que l'objectiu segueix sent la república i que ells aguantaran allà per això. No per uns nous pressupostos.
A les enquestes, la CUP segueix pujant en intenció de vot. El què m'estranya és que no tinguin ja la majoria absoluta. Potser perquè en el fons, els votants dels p
artits tradicionals, són com els seus representants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada