ALLÒ QUE VA PASSAR A CARDÓS

Qualsevol persona que llegeixi les entrades d'aquest bloc dedicades als llibres que he anat llegint, li sorprendrà trobar-se "Allò que va passar a Cardós", de Ramon Solsona.
Després de llibres i llibres de ficció històrica, intriga, política, educació i ciència ficció, apareix una novel·la dramàtica, costumista, que explica en clau de ficció diverses històries que tenen com a teló de fons la construcció de les centrals hidroelèctriques de la vall de Cardós. Situada a l'any 1965, ens presenta la vida en un poble, Noguera, que ve a ser Ribera de Cardós. Tots els pobles de la zona són plens de campaments de treballadors provinents de l'Espanya profunda, que foraden la muntanya jugant-se la vida per tal de fer els túnels que connecten els diversos estanys. Crec que el què m'ha impactat més no és pas la història romàntica i dramàtica que els passa als personatges principals, sinó la duresa de les condicions de vida de tota aquella gent. Com malvivien, com de dura era la seva feina, i com se la jugaven cada dia, doncs qualsevol despreniment els podia segar la vida. I per morir tampoc calia ficar-se dins la muntanya; un accident en aquelles carreteres de pixarrí era suficient. Realment tota la immigració que va rebre Catalunya va ser cabdal per fer-ne un lloc per viure, no ho negarem pas. Les condicions de vida dels guàrdies civils, que tampoc estaven massa sobrats, se'ns en refoten.
La novel·la, amb capítols molt curts que van d'una temàtica a una altra, ens dóna una sensació coral molt important, on qualsevol persona de les que van viure aquells anys és important. Tot i això, hi ha un element central, que és a relació entre un dels aparelladors de l'obra amb una dona casada del poble, fet que provoca la mort d'un guàrdia civil i tota la trama posterior.
Sensació final? Normaleta. No ens enganyem, no és el meu tipus de novel·la, i la veritat desconec (no recordo) com ha arribat a les meves prestatgeries. Ni idea. Ha estat un rotllo? No, tampoc. M'ha distret, ha estat bé, però no crec que m'enganxi a aquest estil. Bé, però tenia ganes d'acabar-la i tornar a les meves manies literàries. Ara bé, la propera lectura
, també trenca motlles respecte aquestes manies... Ja ho veureu...