SANOYARA LLIBRE

Ufffffff!!!! Ja no sé quant temps fa de què comenci un llibre i el deixi. La veritat és que si ho he fet alguna vegada, potser aquesta ha estat la segona o com a molt, la tercera. Sóc lector d'aquells que intenta acabar el llibre que llegeix sempre. I si no m'enganxa, vaig fent, vaig fent, mirant de trobar-li alguna cosa que m'atrapi.
Així que, per mi, deixar un llibre és un fet súper-estrany, i que sobretot, diu molt del poc feeling aconseguit amb ell.
Es tracta de "Sayonara Barcelona". És un llibre d'en Joaquim Pijoan, premi Sant Jordi del 2006 (renoi...). El vaig agafar en l'intercanvi de llibres a l'escola el passat Sant Jordi, i fins aquesta setmana no l'havia agafat. És cert que estic molt acostumat ara mateix a la novel·la històrica, però de tant en tant, també llegeixo altres estils. Però caram... durant quatre dies ho he intentat, del dret i del revés, però no. Avui encara em passava les línies sense llegir, fins i tot pàgines senceres. Res, que la història d'aquest senyor que torna a la Barcelona del 2006 després de viure al Japó durant 25 anys no em deia ni ase ni bèstia. Ha estat, si més no, educatiu el fet de deixar-lo estar.
Ara la qüestió és si el porto a l'intercanvi de llibres de l'any que ve. La teoria diu que hem de dur llibres que ens han agradat, per tal de compartir-ho amb els companys, però clar... com puc donar un llibre que m'apassiona i quedar-me a casa aquest? És estrany, no? La veritat és que penso que qui el va portar l'any passat, li va passar el mateix i també se'l va treure de sobre. Decidit.