AL VELÒDROM FALTA GENT

Fer esport és bonic i sa. Anar en bicicleta enforteix les cames, té cura del medi ambient, blablablabla... Però clar, ja hi tornem a ser. Avui un ciclista m'ha "increpat" a la Diagonal perquè estava circulant pel carril bici. Puntualització: tot i la meva opinió sobre el ciclisme urbà, normalment respecto el carril bici, entenc que toqui els nassos trobar-te gent al mig.
Però és que hi ha carrils bici i carrils bici. I si no, només cal fixar-se en la foto del lloc de l'incident. Parada de l'autobús a una banda, quiosc a l'altra, carril bici al mig. L'espai per passar, i més si vas acompanyat d'un MEC agafat de la mà, diguem que és ridícul. De manera que per nassos, s'ha d'envair el carril de les bicicletes.
El problema, com no, és de les increïbles "ments pensants" que ens governen i que pensen amb els peus (uns peus que deu fer temps que no passen per la dutxa), i que permeten situacions insòlites com aquestes. De debò no se n'adonen? El que pintava, ja sé que no pinta res, però ningú supervisa? No s'adonen de que quan no pot ser, no pot ser?
Però com que els màxims mandataris del trànsit barceloní no hi eren, he respost al meu ciclista interlocutor amb la idea que repeteixo una vegada i una altra i una altra... si volen anar en bici, al velòdrom falta gent (almenys així servirà d'aguna cosa...)