LA MUNTANYA MÀGICA

Dos anys. Fa justament dos anys (novembre de 2013) vaig deixar un llibre perquè no em deia res i tenia la sensació que a cada pàgina que llegia, gastava el temps enlloc de gaudir-ne d'una altre. I dos anys després, plego una altra vegada.
Em sap greu perquè tenia ganes de que m'agradés, tot i que era un estil totalment allunyat del què estic més acostumat. Es tracta del best seller "La muntanya màgica" d'en Thomas Mann. Un clàssic de la literatura alemanya, i segons he llegit, el millor llibre d'aquest escriptor. He arribat fins la pàgina 170, d'un total de 969!! És adir, que he completat un 18%. Clar, no és molt, però quan ja portes un dies amb ell i no hi ha manera de trobar-li el què, doncs al final ho deixes estar. Fins i tot he consultat a internet sobre aquesta obra, i en general en diuen meravelles. Però tot allò que li troben de bo, per a mi és, sentint-ho molt, una llauna.
Els meus gustos són més banals que els raonaments filosòfics dels personatges que apareixen, i per molt que en diguin lectura obligada, doncs res; potser en un altre moment el reprenc, però ara mateix, tinc gana d'altres històries.