TERCERA DE L'OH HAPPY DAY

Aquest any, la tercera edició de l'Oh happy day ha estat més curta que les seves predecessores. Van veure que els programes on només nominaven i no hi havia expulsions, l'audiència era lleugerament més baixa; de manera que aquest any, cada setmana feien fora un cor. Això és clar, ha provocat que duri menys setmanes.
A nivell musical, aquest any hi havia força varietat, però també ha passat una cosa, i és que a partir del segon programa (per no dir el primer) ja es veia clarament quins serien els tres finalistes. Així, cada setmana el dubte era més quin cor marxaria per anar escrivint l'ordre des del 4t fins el desè.
Per posar una mica d'emoció, es van inventar repescar un grup eliminat quan només en quedaven quatre. Crec que ha estat segurament l'erro més gran i incoherent de les tres edicions.
El resultat ja se sap: victòria aclaparadora dels Quartet Mèlt, seguits dels Giovinetto i dels Jarks. Personalment, em sembla un ordre correcte i que diu molt del gust musical de les llars catalanes. Espero que segueixi havent més edicions del programa, ja que és molt distret, què voleu que us digui?

QUARTET MÈLT: guanyadors indiscutibles. Amb ells hi he mantingut una relació musical un pèl estranya. Al principi em van semblar quatre personatges ben estranys, podríem malanomenar "frikis", ja que el seu estil i les seves versions de cançons tradicionals em semblaven ben cursis. Cantaven molt i molt bé, això sí. Tot va canviar quan van fer "Royals". Per mi una de les tres millor interpretacions del programa. És curiós perquè a mi m'han agradat més quan han cantat cançons que estaven fora de la seva zona de comfort que no pas quan feien alguna de les del seu repertori més habitual. Em declaro fan incondicional de la Magalí.
Royals
Papa jo vull ser torero
It's oh so quiet
Fix you

GIOVINETTO:  el cor de joves de Puigreig han estat com unes Geriona més modernes i més divertits. I segurament amb encara més qualitat musical (que ja és difícil!). Si hagués de dir les seves millors, és que les posaria totes perquè ho feien molt i molt bé. Però està clar que quan cantaven alguns dels clàssics ho brodaven. Quan es van atrevir amb les cançons modernes, algunes millor que d'altres, però sens dubte el seu progrés ha estat espectacular (els Mèlt sempre eren brillants)
Lacrimosa
Who wants to live forever
O Fortuna
ABC
Think
Everything's alright

JARKS: grup de gairebé vint nois que semblaven trets d'una pel·lícula americana de bandes. Però com canten, eh? Està bé perquè demostra que a Catalunya no tots els grups i cors són iguals, sinó que estem al nivell de tots els països, i que tenim de tot i per a tot. Actuacions molt bones, tant les tranquil·les (són molt bons cantant) com les mogudes (són molt bons ballant)
The nights
Nessum dorma
Cul
Under preassure