En ella, veiem com un servei secret vol evitar un atemptat terrorista viatjant al passat, abans de que tingui lloc. Fins aquí sembla una trama d'aquelles típiques i senzilles. Però es complica quan aquest "policia" del futur entra en contacte amb un home trans (bàsicament era una noia fins que descobreixen que és intersexual i li canvien el sexe). Tota aquesta història ocupa el 80% de la pel·lícula, de manera que arriba un moment que et preguntes si havies somiat allò de que són agents secrets que volen atrapar un terrorista. Al final tot té un sentit, i la veritat és que, i per aquest motiu en parlo en el blog, és que el lligam final és sorprenent. L'efecte sorpresa que té la peli al final mereix que li dediqui unes línies. Quan al final se sap tot, deixes anar un "ostres, quina tela...·, però per altra banda, tota aquesta història que teòricament és paral·lela a la trama policial resulta que justament és la trama principal de tot plegat, de manera que et penses que vas a veure un tipus de pel·lícula i en realitat et trobes una altra cosa.
Aquesta sensació de no tenir clar què estàs veient li fa prou mal com per acabar sent una peli oblidada, ignorada. La manera en què es va resolent tot no és molt clara, no ajuda a fer-la entenedora. Et quedes amb la idea però hi ha massa interrogants penjats que dificulten que quedi tot clar i entenedor. És una llàstima perquè insisteixo, la resolució final és potent. El paper de l'Ethan Hawke, que és el "poli", imagines que és el protagonista, quan el protagonista real i principal i més important és el del home canviat de sexe.
Així que uau final, però que no va acompanyat d'emoció fins arribar-hi. De totes maneres, passa la prova de ser exposada aquí, així que tampoc
és horrorosa, sinó que se salva tranquil·lament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada