AL SAC!

Quatre dies de moltes fites assolides per l'equip femení del Barça. Dijous es classificava per la final de la Champions, i diumenge es proclamaven campiones de lliga, el mateix dia que, nou mesos després tornava a jugar la capitana, l'Alèxia.

Doncs sí, finalment, el barça torna a s camió de la lliga femenina, on no hi ha cap equip que li faci ombra, per molt que ho intenti cada any una mica més el Madrit. Tots els partits guanyats, màxim equip golejador i mínim equip golejat... bé, tot com sempre (dels últims anys, clar). Sempre podré dir que la meva afició per l'equip ve de quan encara no havíem guanyat res de res, perdíem partits de lliga i a Europa no érem res. És cert que aquest any, el joc no ha estat tan fluid, ha costat marcar el primer gol en alguns partits, i aquella piconadora ha estat més relaxada, tot i que, com deia, s'han guanyat tots els partits. L'equip titular del partit quan vam guanyar aquesta lliga, amb totes les suplents de la Champions, l'equip reserva. Tt de cop. Brutal, amb la Clàudia Pina capitana, amb la Jana i la Laia a la defensa (i a sobre van marcar dos dels tres gols)... tot perfecte. A més, el retorn de l'Alèxia. Esperem que no recaigui i que vagi agafant força, perquè a la final de la Campions la necessitarem. Segur.

I és que el 3 de juny tenim una cita a Eindhoven, allà on vull treure'm l'espineta de Turí de l'any passat. El dijous empatàvem a casa contra el Chelsea i fèiem bo el gol de la Caroline a l'anada. Un partit que vam patir, que va costar, amb unes angleses que sabien molt bé el què es feien, aguantar per tenir la sort de marcar i jugar-se-la als penals. Però per sort no hi vam arribar. De manera poc vistosa, però ja som de nou a la final, que jugarem contra Arsenal i Wolfsburg, i tot i que evidentment som favorites, tampoc anem de llestes i pensem que la final està guanyada. Les noies arriben cansades, com l'any passat, i hauran de gestionar molt bé aquest mes per no cansar-les més i recuperar-les físicament, així com mentalment per prendre's el partit com una batalla a vida o mort. No jugar amb la seva superioritat, si no marcar dos gols en els primers minuts i tira milles.

Però això serà d'aquí un mes. ara, toca gaudir de la lliga i donar-se cops de cap a la paret per estar fora de la copa de la reina per temes burocràtics i deixaren safata el primer títol del Madrit per una errada de despatx.