THE MANDALORIAN (x3)

Enmig de dies atrafegats, he anat trobant les estones per anar consumint la tercera temporada de la sèrie del mandalorià. Després del final de la segona part, acompanyada amb un capítol sencer a la sèrie de Bobba Fett, esperava sense saber-ne res, quin camí seguiria. I davant d'aquesta incertesa, una mica de tot. Sempre segons el meu parer, la sèrie comença bé, normal, resituant la trama, perquè com deia, la segona temporada acaba d'una manera, i en un episodi d'una altra sèrie, apareixen aquests personatges i li donen un tomb de 180 graus (de manera que si no ho saps, és com si no s'entengués què ha passat). Això és perquè la segona tongada s'acaba amb el petit Ioda en mans d'en Luke Skywalker. I la tercera temporada comença en que el petit verdet està de nou amb el mandalorià.

Sembla ser que volen fer amb aquestes sèries una mica com a l'univers Marvel, on sembla que van per camins diferents, però formen part d'un tot global que tard o d'hora es conjuntarà en un mateix escenari. Ara, encara estan fent les prèvies. les properes sèries i pel·lícules anunciades començaran a tancar el cercle.

Però com deia, la tercera temporada comença simplement bé, però baixa l'interès en un parell d'episodis del mig, per fer una pujada bestial en els dos últims. És a dir, una campana de Gauss totalment invertida. La valoració final és però, positiva, gràcies a aquests episodis finals on veiem les restes de l'imperi treballant fort per recuperar poder, i com els mandalorians es van unint per recuperar el seu planeta. Apareixen alguns d'aquells secundaris anteriors en comptagotes mentre altres assoleixen més protagonisme (com la Bo-Katan, l'heroïna femenina ja que no torna a sortir la Cara Dune). En un dels episodis intranscendents apareix en Christopher Lloyd; fa gràcia, si més no.

Ara toca esperar les noves sèries i com es va construint aquest univers d'Satr Wars més enllà de les icones inicials, francament insuperables. Mentrestant, seguirem, perquè ja se sap... aquest és el camí.