SOM-HI QUE FEM TARD

Això d'avui té mèrit. Porto uns quants anys proposant-me el repte de fer una caminada mensual. Quan vaig arribar més lluny vas ser l'any passat, tot i que es va aturar a l'estiu i de fet, mai vaig arribar a fer res seriós. Però és que aquest 2023... és que ni em vaig fer la proposta! Evident. Venia d'un final d'any en què el fet d'estar per les nits a Gràcia, dificultava el poder començar com feia abans, que a cap de 5minuts ja estava a Collserola.

Per tant té mèrit per partida triple. Primer perquè tinc un peu que fa tres setmanes que em diu que no està bé; segon perquè amb la voràgine d'aquests primers mesos de l'any, s'agraeix haver trobat el moment; i tercer perquè ha sigut amb el MEC. Com deia, triple mèrit.

Ara bé, res de l'altre món. La clàssica, Barcelona - Sant Cugat. Un altre cop però, des del Velòdrom d'Horta, ara que des del 2020 la feia des de casa, a Roquetes. Aquest trajecte no el feia des del 2019, i tot continua al seu lloc. La pujada criminal del principi, la solana a continuació, el camí a Sant Medir i la passejada fins Sant Cugat. No he calculat tempos exactes com feia darrerament, però calculo que hem estat un parell d'hores i pocs minuts. No està malament tenint en compte com estic de desentrenat, i com ho he notat a les meves cuixes. En cap cas és la bestiesa que feia últimament des de casa, acostant-me a l'hora de camí! Quin animal!

Ara ve allò de sempre... que s'ha de continuar, que he de fer-ho més sovint, etc. De fet, possiblement aquest cap de setmana faré la de Torre Baró a Velòdrom que és la que dijous que ve hem de fer amb l'escola, i vull repassar el tros final per no perdre'ns. Així que en vuit dies, tres caminades importants... Però penso en altres fites. Qui sap si algun any ho aconseguiré. La intenció hi és, però es queda en això. Fins quan?