VALHALLA

Una de les sèries que he estat mirant aquests dies de voràgine ha estat l'spin-off de Víkings. Es tracta d'una sèrie de tres temporades que segueixen l'estela de la seva precursora, que es va convertir en un clàssic per a molta gent. La meva relació amb aquella sèrie va ser plena d'alts i baixos, amb coses molt bones i altres molt més fluixes. Però davant la possibilitat d'allargar el tema, he començat amb Valhalla.

En aquesta nova sèrie ens trobem uns anys més tard de l'anterior. El record d'en Ragnar i companyia encara hi és, se l'anomena en algun moment com a exemple dels bons temps però poca cosa més. A Anglaterra volen fer fora els assentaments amb víkings i ho fan matant-los a tos. Un any més tard, toca venjar-se. Al llarg dels capítols veiem la preparació per a l'atac, l'atac mateix i les primeres conseqüències. Al voltant dels personatges principals, tot són traïcions i secrets. Dos dels protagonistes són els fills d'Èrik el Roig. Un va amb els víkings a Anglaterra, i la noia es queda a Noruega perquè es carrega un víking cristià que l'havia torturat. De fet, la quasi guerra civil entre els víkings de tota la vida i els convertits al cristianisme és la segona trama de la sèrie.

Conclusió. En general, bé. Trobo que els personatges no acaben d'aconseguir ser realment protagonistes, no empatitzes massa amb cap, en part perquè les escenes no són llargues i vas saltant d'una trama a una altra de manera ràpida. Això li dona ritme i evita que es faci avorrida, com li va passar a la seva predecessora. Però fa que no connectis massa amb ningú. Està ben feta, però segurament no aconsegueix l'efecte sorpresa que va tenir la primera, tot i que insisteixo, està ben realitzada. Ara no massa més. Té dues temporades més, i esperem que com a mínim, mantingui el llistó al mateix nivell.