FINAL: SEGONA PART DE TRES

De mica en mica ens anem acostant al final. L'onzena i darrera temporada del clàssic "The walking dead" ha completat el segon tram de 8 capítols després de la primera tongada, i a l'espera del final definitiu a les acaballes d'aquest 2022. Aquell primer tram em deixava si fa o no fa, bastant indiferent. Nous dolents, que és una cosa que sempre m'he queixat, i de fet, el què fan és anar presentant els diversos grups i personatges que apareixen als còmics originals (de vegades oblidem, jo el primer, que The walking dead és un còmic). Sigui com sigui, aquesta segona part ha estat un pèl més interessant que l'anterior. Sembla que poc a poc van preparant el final de tot plegat, i les diferents trames van acostant-se cada vegada més, encara que sembli que estiguin en mons diferents.

Una de les coses que s'han anat perdent han estat sense dubte les sorpreses. Ja havia comentat en anteriors entrades que de tant en tant es troba a faltar alguna bestialitat d'aquelles que es carreguen mig repartiment. Ara això gairebé no passa. A les portes del final, espero que ara no s'empesquin una escabatxina. Amb tot el què han passat i el què hem estat veient, ara ja volem que els protagonistes de tota la vida arribin fins al final, que gaudeixin d'una vida més tranquil·la. Però clar, si fos així, també seria un final massa ensucrat després de tot el què s'ha vist en aquestes onze temporades. Quin dilema, no? Com també havia comentat anteriorment, almenys espero que sigui un bon final i no una cosa de pa sucat amb oli.

S'especula amb la tronada d'alguns dels protagonistes que havien abandonat la sèrie sense haver mort. Ja veurem. En part estaria bé, però almenys que no sigui a l'últim capítol a l'estil messiànic, sinó que tingui el màxim de sentit dins el relat.

I la temporada ara acabada, ha tingut una mica de tot, però en general bé. Si l'anterior estava entre el 5 i el 6, aquest pot arribar al 7 en alguns capítols (no tots), sobretot els finals, en què l'emoció va guanyant en intensitat.