TAMPOC ANEM TAN MALAMENT

L'any 2022 va començar sorprenentment amb una excursió mítica fins a Sant Cugat, i allà em vaig conjurar (una altra vegada) a fer excursions més sovint. No vaig trigar massa a canviar el plànning inicial (gener Sant Cugat - febrer Sant Jeroni i març La Mola), per afegir la ruta d'excursió de 6è que l'havia de fer dues vegades, una sense nens i l'altra amb nens, retardant un mes les dues excursions hivernals. Doncs a punt a punt d'acabar l'abril, hauré complert amb les dues de l'escola i avui mateix, amb el camí del Monestir de Montserrat fins a Sant Jeroni. És cert que com a distribució és un xurro, però a la llarga només vaig una excursió endarrerit. Ja és més del què havia aconseguit altres anys amb la mateixa proposta, però ja es preveu que pel maig no farem la tercera, ja que els caps de setmana es preveuen mogudets.

Així, ben d'hora ben d'hora, he tirat cap a Montserrat. No recordava que el preu del cremallera fos tan alt, caratxus! La idea inicial era pujar amb el funicular fins a Sant Joan, i allà agafar el camí de Sant Jeroni. Però una cua llarguíssima m'ha fet decantar per donar la volta per la creu de Sant Miquel i plantar-me al Pla de les Taràntules, per la ruta llarga. Me n'he penedit unes quantes vegades, perquè m'he marcat un ritme alt i no calia. Quan he arribat a dalt, arribava també el grup que feia cua al funicular. Però ells força més frescos.

Llavors hem tirat cap a Sant Jeroni, un bon camí d'excursió, fins que arribes al tram final de la pujada i les escales matadores. És important remarcar que semblava les Rambles. Quanta gent! Hi havia els sonats que van corrent, els guiris que no saben on van, i després gent normal que anava d'excursió. Però molta, molta gent! La baixada per la drecera que mena directe al Monestir, el camí encara és més bonic. Flipant trobar-se molta gent fent el camí des de Sant Jeroni per allà, i ja a hores tardanes. Matador és poc. Però ja s'ho faran, pobra gent... Aquest camí passa per molts trams d'escales, entre elles les que quan hi anàvem amb Món Jove, cridàvem "Nazgul" en un tram estret en aquell temps de les pel·lícules del Senyor dels Anells.

El resum de temps és fàcil. Sense comptar parades, des del Monestir a Sant Jeroni, 90 minuts (una barbaritat, pel meu estat físic, seria important prendre-m'ho amb més calma i així gaudir més). La tornada pel pla de les oliveres, 50 minuts... oh my god! Només ha faltat posar el ciri a la Moreneta per pregar per un final de curs i trimestre general que es preveu "tremendu"!!!