LA VIDA SENSE LA SARA AMAT

N'havia sentit a parlar força quan van estrenar aquesta pel·lícula de la laura Jou, basada en el llibre d'en Pep Puig. L'altre dia vaig tenir l'oportunitat de veure-la, aprofitant que la repetien per la televisió en motiu de l'estrena de la sèrie Cucut, que és la continuació de la història.

La pel·lícula recull els dies finals d'estiu en un poble l'any 1985. Després de jugar a fet i amagar, una de les noies de la colla d'adolescents del poble desapareix. Tothom la busca però no la troben mai. La noia, s'amaga a l'habitació d'un dels nois, dos anys més jove, i el què observem és la relació que s'estableix entre els dos, les inquietuds del noi com pateix, i sobretot, la personalitat de la noia, que per mi és el més interessant de la peli, ja que la seva fermesa, la seva fredor en segons quins moments, sobten força al costat de la innocència i pardals de la resta dels joves, tenint en compte la dècada dels 80 on es troben.

Ja he donat alguna pista amb la darrera frase. A mi m'ha agradat força, i a la vegada, m'omple d'orgull veure pelis que et diuen alguna cosa, que et fan remoure, fetes al nostre país, amb els pocs recursos que es tenen gràcies a la feblesa del nostre govern. La recreació d'aquella època és la justa per realment creure que estàs en aquell moment en el temps. I els neguits adolescents... això no caduca mai. Però com deia, és l'actitud de la Sara Amat la que en el fons omple la pel·lícula. Una altra jove, no aportaria tant, però aquest paper és un caramel! No entenc com no està dins la llista de les nominacions (per no di premis) d'aquell any. Perquè no ens enganyem, tampoc és que el nostre cinema sigui la bomba. Però quan hi ha tresors, s'han de destacar. Alguns tenen aquesta sort; mireu l'exemple del seguiment (merescudíssim, evidentment) de la Carla Simon i les seves Estiu 1193 i Alcarràs. Però altre pelis se'n fa més ressò i no arriben al nivell d'aquesta.

Ara aquests dies veurem la continuació. No crec que superi l'original, però l'interès hi és.