TOTS TENIM UN PASSAT

Uns canvis que he estat fent durant aquests dies m'han fet obrir i revisar aquelles caixes que estan guardades al fons de l'armari. Caixes que tenen qualsevol cosa amb una mateixa característica comuna: han de ser del segle passat. Caixes que un cop posades a l'armari, només les treus quan te'n recordes o quan fas endreça, cosa que acostuma a passar cada ... porrada d'anys.

La caixa que he obert contenia els exemplars de les "revistes" Vulcà i Carai. El Vulcà era el pamflet cutre-salsitxero que es va crear per afavorir la comunicació entre els monitors i monitores de Foc Nou. El primer número és de l'any 91. Rebia el nom del planeta del senyor Spock degut a què en una festa de l'escola Pia Balmes hi havia una activitat muntada que representava aquest planeta, i no em pregunteu els motius, va heretar el nom. I no sé què ha passat. altres vegades els havia tingut a les mans i me'ls havia mirat, però no recordo haver tingut a sensació que em recorre el cos, però sobretot el cap des d'ahir. És horrorós. En aquesta revista, era un maleducat de cap a peus. Ficant-me amb la resta de monis amb l'excusa del sentit de l'humor, criticant escola o altres institucions, paraulotes, algun insult... Ostres, com pot ser que escrivís allò i d'aquella manera? En algun número, algun monitor més centrat intentava reconduir la situació i procurava que ens adonéssim (els que hi escrivíem) que tot no s'hi val. Que amb l'excusa del bon humor, no podíem fer mofa de tot, ja que enlloc d'aconseguir bon rotllo, el què es provocava era el contrari, rebuig. I ja us puc ben dir que llegint algunes de les notícies, s'aconsegueix sentir vergonya i indignació. Estic decebut amb el jo de fa trenta anys. I em pensava que era motor... quin nyap! No potser de monitor, però sí de company i bona persona.

Per si no en tenia prou, a l'esplai Carme-Abiyoyo ho vam tornar a fer. En aquest cas, era el Carai. Va funcionar només un curs, l'últim de tots, i encara que en general es rebia millor, també hi havia dards verinosos llençats amb mala bava. És a dir, que l'experiència no havia servit. Estava encegat i em pensava que era guai... què impresentable, la veritat... I encara sort que no ho vaig seguir fent a l'escola amb MJ... Hauria estat l'hecatombe. Suposo que a mesura que et fas gran et vas adonant del errors comesos en la joventut, i obres els ulls a la realitat, encara que sigui crua i te la mengis amb patates. Només espero no seguir cometent errors com aquests, tot i que soc conscient que aquesta tendència a la crítica, tot pensant que jo ho faig bé, és sense cap mena de dubte un dels meus defectes més grans i importants. tant de bo tingui temps per parar, reflexionar i calmar-me una mica. Ja seria hora, no?