La destinació ha estat València capital. No la coneixia en particular, i hem pogut veure algunes de les coses més importants. Entre elles, havia d'estar, és clar, l'estadi de Mestalla. El què no ens imaginàvem era que justament quan hi érem, jugava el Barça al camp del Llevant. I bé, una oportunitat que no volíem pas perdre-la, i que al final, després de l'èpica remuntada al minut 92, ha estat un dels millors moments ja no de les vacances, sinó de l'any. Llàstima que en sortir d'allà, vam poder adonar-nos del problema que tenen en aquesta ciutat amb el transport públic. Poc i dolent. Un mapa del metro molt poc eficient, i amb temps entre trens que no baixen dels quinze minuts! I a sobre, tancant ben d'hora, ben d'hora Res, que per sentir-me dir a mi que no em queixaré més del metro de Barcelona, té tela, la veritat...
Hem pogut gaudir de l'Albufera de València, l'Oceanogràfic i ja sota el paraigües, de la Ciutat de les Arts. La veritat és que segur que avui dia encara deuen estar pagant el què els deuria costar construir tot aquell complex. Modern i bonic, això sí, però coneixent els governants valencians, aquí uns quants s'han fet molt rics segur... L'Oceanogràfic està bé, molt espectacular, però amb un espectacle de dofins molt pobre i senzill, que no val la pena comparat amb el què feien (o fan?) al zoo de Barcelona. Entenc els animalistes que critiquen espais com aquests, però primer, si amb els diners que s'inverteixen, es pot ajudar a protegir les espècies, doncs mira, endavant, I segon, suposo que els crítics tampoc deuen tenir gos a casa, no? Perquè seria el mateix, qualsevol animal ha d'estar lliure, no?
Així doncs, podem dir que gaudir el què se'n diu gaudir, només ho hem pogut fer la meitat del temps per culpa de la pluja. Però mira, desconnectar sí que ho hem fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada