3, 2, 1... FORA!

Ja fa una setmana del retorn a les escoles després de l'aturada de Setmana Santa. Aquets retorn va tenir la novetat tan llargament esperada del final de les mascaretes. Després del típic joc del gat i la rata del govern català, a pena matinada van publicar el decret que permetia als nens i nenes de primària i ESO anar a escola sense ella. La resta de la comunitat educativa, la va haver de mantenir fins l'endemà, que es va decretar a l'estat ecspanyol carta blanca i campi qui pugui.

La valoració que en fem, si no tenim en compte la salut i la cura de no seguir donant ales al virus, ha de ser molt bona. Els nens i nenes estan contents i contentes, se'ls veuen les cares, els somriures, les galtes... Se'ls sent lliures. I més si al costat tenen companys o companyes que han optat per mantenir-les. Encara es veu més clara la sensació de prohibició al costat de la llibertat dels altres. I evidentment, els mestres sense mascareta també ens sentim d'una altra manera. Som més nosaltres, i els nanos ens poden veure i sentir ta com som. I sí, no ho negarem, també ens sentim més lliures.

Ara bé, és el correcte? Està clar que els experts de veritat, és a dir, els polítics que decideixen les coses no, creuen que no és pas una bona idea. Sobretot si no estem parlant només de les escoles sinó de tot arreu. Ja no són obligatòries les mascaretes enlloc, excepte el transport públic i centres de salut. Personalment, m'hauria agradat que aquest trimestre només haguessin estat les escoles i centres educatius els que haguessin tret la mascareta. Hauria estat la millor manera per comprovar si les escoles són realment espais de contagi o no. Però ara, com que tothom fa el què vol, els contagis aniran a més i quan es tornin a obligar les mascaretes, les escoles tornaran a pringar com tothom. Els nens i nenes hauran de suportar un cop més, el menyspreu inoperància dels adults. 

I sí, la setena onada arribarà, és evident. Perquè no és que es vagi sense mascareta, és que la gent passa de tot. A les aglomeracions, la gent segueix sense tapar-se. I al metro, cada dia et trobes algú sense. I qui els diu res? Ningú. És com la noma dels gossos amb morrió. Gairebé cap ni un. la gent fa el què li rota, i no hi ha vigilància enlloc fent complir les normes. Posa normes i que no es facin complir és d'imbècils. Posar segons quines normes, també ho és molt, d'imbècil. I al final, l'imbècil ets tu mateix per estar complint-les quan qui no ho fa té carta blanca. Quina merda tot plegat.

Només desitjo que quan tornin les mascaretes, deixin tranquil·la la infància, si us plau. Que la llibertat que tenen aquest tercer trimestre no s'espatlli i podem complir tots els objectius que tenim marcats. Quedar-nos sense poder fer el què tenim pensat per acabar el curs per culpa de la gent estúpida, em faria no molt ràbia, no... el següent.