dimecres, 20 d’abril del 2022

DEATH ON THE NILE

No fa massa vaig veure la versió que va fer en Kenneth Brannagh de la mítica obra d'Agatha Christie "Assassinat a l'Orient Exprés". La valoració no en va ser molt bona, la veritat, però per motius d'aquells que no tenen explicació, aquest cap de setmana he vist "Mort al Nil", un altre clàssic de l'autora anglesa, altra vegada versionat per en Brannagh.

Doncs mira, com que partia d'una valoració negativa, aquesta m'ha agradat més. Com que no n'esperava molt, n'he quedat més satisfet. Les crítiques ja parlaven que aquesta pel·lícula li havia quedat millor, però ja se sap que de les crítiques tampoc te'n pots fiar molt. Però aquest cop, l'han encertat. Tot i ser molt coneguda, la trama no té tampoc la màgia de l'Orient o és clar, dels "Deu negrets". Però té el seu interès. En el cas d'aquesta versió, tenim de nou una ambientació excel·lent, en aquest cas del riu Nil i és clar, de les piràmides, però sobretot, del Temple d'Abu Simbel. Però en general tot el què és exterior és brillant. No he investigat si està fet per ordinador o és real, però sigui com sigui et deixa amb la boca oberta.

Les interpretacions es veuen més naturals, mentre que a la peli anterior es veien molt forçades, tot i que jo, segueixo veient poc creïble un Poirot amb la cara d'en Kenneth Brannagh. Ben rodada, amb bons tempos, en general doncs, tot molt encertat, sense ser res de l'altre món, no ens passem. Però comparant, l'he trobat molt millor.

I la història, doncs bé, tot al seu lloc. Massa poca estona per entendre bé tot l'intringulis de cada personatge, però suficient per passar una bona estona. Això sí, sense recordar la novel·la, la meva aposta de culpabilitat la vaig encertar. Suposo que jugar a saber qui era l'assassí també ajuda a valorar millor aquesta pel·lícula, ja que a l'Orient Express ja ho tenia sabut de memòria.

Desconec si en vol versionar més, però si ho fa, li donarem una nova oportunitat, ni que sigui per jugar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada