MURDER ON THE ORIENT EXPRESS

M'ho he estat pensant una mica si acabava fent una entrada o no d'aquesta pel·lícula. Normalment ho faig, però cada any en veig alguna que no li trobo res destacable per comentar, ni en positiu ni en negatiu. Sense anar més lluny, Little monsters seria la primera del2022 que no mereix res. I Assassinat a l'Orient Express, la versió d'en Kenneth Brannagh del 2017, ha estat a punt de seguir el seu camí, i més en un gener en què les entrades cinèfiles han estat força nombroses.

Si al final m'he decidit, ha estat sobretot pel carisma de la història i per la innegable influència literària que els llibres d'aquest gran autora britànica va aconseguir en la meva adolescència. Anem a pams.

De la pel·lícula doncs, poca cosa a dir. La veritat és que m'esperava veure una adaptació bona, brillant... allò que justifiqués que se'n fes una nova versió després de la magnífica i ara ja crec insuperable pel·lícula dels anys 70. Allò sí que és un clàssic. Clar, amb una història ben coneguda, amb un espai tan limitat i incanviable, o aportes alguna cosa nova o deixa-ho córrer. En el cas d'aquest film, l'únic que la diferencia de les altres són els exteriors. Els paisatges externs al tren són maquíssims i creen un personatge propi gairebé. Però a partir d'aquí, res més. La trama és la que és, la resolució del crim és el que és i prou. La típica reunió d'actors i actrius reconeguts no solucionen res. En Brannagh mai m'ha acabat de fer el pes. En Johnny Depp no encaixa gens en el paper (en Richard Widmarck sí que era un dolent com cal), la Judi Dench, la Daisy Ridley (segona que li veig en una setmana), Michelle Pfeiffer, en Derek Jacobi (als seus peus)... grans intèrprets que aquí són simples secundaris perquè la història tampoc els permet lluir com cal. Res, que m'esperava molt més i m'he quedat amb un pam de nas.

Però és evident que el llegat de l'Agatha Christie va molt més enllà d'aquesta adaptació o de qualsevol altra versió feta al cinema. Els seus llibres, les seves històries i intrigues són famoses arreu del món i el suspens que posa a les seves pàgines són dignes d'estar en el top cinc de les grans escriptores de misteri. Orient Express, però també Els deu negrets, Mort al Nil i tantes i tantes novel·les que et fan estar pendent del desenllaç. Totes les novel·les de misteri que estic llegint actualment beuen de la seva inspiració. I sempre tindré un espai a la memòria per a la col·lecció dels seus llibres en català que es van fer famosos en el seu moment, amb aquelles tapes vermelles inconfusibles.