Enlloc de Montesco i Capuletto, tenim les colles dels Jets (ianquis inadaptats, de situació social i familiar desfavorida) i els Sharks (porto-riquenys arribats per la immigració de l'època). A partir d'aquí, la rivalitat està servida. I enmig d'ells, un dels Jets s'enamora de la germana del líder dels Sahrks. Per si no tenien prou motius de disputa, aquest es converteix en un detonant més que provoca el què acaba provocant.
La història doncs, és ben coneguda. El drama està servit. La màgia es troba en les cançons. Difícil de no recordar-ne cap. Algunes d'elles són ja un referent en la història dels musicals (Tonight, America, Maria...), el començament amb els xiulets són mítics... Tot plegat una obra mestra. I aquesta obra mestra el rei Midas de Hollywood, l'ha volgut tornar a gravar. Es tracta d'una versió més moderna, on es cuiden més els detalls, cares noves... I potser el més important és la cura que es té amb els porto-riquenys. A la versió dels 60 no es cuidava tant, sent a més la Maria la Natalie Wood, que de llatina no en té res. Spielberg ha donat el paper dels Sahrks a aquesta comunitat, i ha aconseguit que en la versió original no es dobli quan parlen castellà. Això evidentment, és important.
Però a part d'això, què aporta aquesta nova versió del clàssic? Deixant clar que evidentment, he gaudit de nou amb la peli, he de dir que no aporta res nou, i la veritat és que jo m'ho esperava. Hi ha escenes canviades de lloc (als 60 passava aquí i ara l'han fet allà), però en general és una recreació del què ja havíem vist. M'esperava alguna cosa feta diferent, sent fidel a l'original, però no sé, més espectacularitat, algun detall canviat que li donés un plus. Però no l'he sabut veure. Potser hi són, però se m'han escapat. Al meu parer, ho he trobat a faltar, veure alguna cosa diferent (no nova, però sí diferent) apart dels canvis ja esmentats, sobretot en decorats i espais. Fins o tot els balls són els mateixos en un 90%.
Tot i això, no la vull desmerèixer. Han estat dues hores i mitja que en cap moment se m'han fet llargues, m'han passat força ràpid, i això és senyal de que entreté i es gaudeix sense dificultat i sense discussió. El millor, apart de les cançons meravelloses, són les coreografies al carrer, al gimnàs... Se'n podria treure més profit perquè són els moments més lluminosos de la peli, que és un drama. I del repartiment? Tots en general força bé o molt bé. Però en Tony... ai, en Tony. Als 60 ja crec que era l'actor més diferent dels altres, i sembla que fins i tot això ho ha volgut copiar. Per mi, el personatge més fluix. La Maria se'l menja amb patates. Gran detall la inclusió de la Rita Moreno (l'antiga Anita) en un paper a la peli, que seria el del barman dels 60.
I per últim, no es pot oblidar tot el debat que es pot extreure de la pel·lícula, des de l'amor fins al drama. El tema de la immigració, xenofòbia, pobresa. desigualtats... i es deixa més clar el tema de l'homofòbia aquesta vegada. Hi ha tela, i tant... amenitzada amb una música màgica!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada