Sempre he estat molt crític amb això de deixar-se enredar per les modes. Això serà el què dirien els típics "anti-tot" que viuen sempre amargats amb ganes de criticar tot el què fan els altres sense mirar-se a ells mateixos. Però hi ha diferències. Primera, que és una moda que no implica gastar-se diners. normalment les modes van de bracet amb el consumisme. Comprar aquell joc, aquella consola, aquella joguina (baldufes, "tazos", enganxines...), aquell canal de televisió... En aquest cas, no has de pagar res. i això ja és un punt (o uns quants punts) a favor. Després, és una moda de competició, però que no competeixes amb ningú més que amb tu mateix, a no se que com a joc, ho comparteixis amb altra gent per fer-ho. I hi ha gent que ho viu així, però perquè fan de tota la seva vida un continu mon de competició entre gent, com si si no hi hagués aquest plus, res valgués la pena. Són tan addictes de fer-se notar i sentir-se algú, que quan juguen ho fan consultant diccionaris, google's, etc... Crec que la gràcia del joc és el repte d'aconseguir el màxim de paraules només amb el teu cap i sense cap ajut. Total, que si jugo, ho faig per passar l'estona, per tenir el cervell activat sense voler (bàsic) i qualsevol intent de competir és amb mi mateix.
I parlant de mantenir el cap actiu, què voleu que us digui? És genial que aquest joc hagi causat aquest efecte (tot i que com a moda que és, de mica en mica anirà perdent embranzida i caurà de nou en l'oblit), però mentre hi sigui, fer pensar les persones que juguen, fer un treball intel·lectual ens fa guanyar en cultura i llengua. ja es diu que ha fet més pel català el paraulògic que no pas el Pere Aragonés. Trist, però ben cert.
El joc, per cer, consisteix en un penell de 6 caselles i una central (set en total) amb lletres. Cal fer el màxim de paraules possibles (mínim tres lletres) amb la condició que sempre hi ha d'haver la del mig. Es poden repetir lletres, i no val formes verbals, noms propis i altres excepcions. després d'uns quants dies jugant-hi sense solta no volta, ara he decidit de completar aquest repte personal de superar-me i buscar rècords. I vaig començar amb l'any nou. per exemple, ahir, vaig trobar 41 de 88 paraules possibles (47%). sembla poc, però és que no és tan fàcil si ho fas només amb el cap, i sense tornar-te boig (clar, si m'ho passés hores provant combinacions, també en faria més, però tampoc crec que m'hagi de capficar; quan no surten més, doncs prou). En canvi avui, en molt poca estona ja havia aconseguit tantes com ahir, i és que la combinació de les set lletres de vegades et porten a fer-ho més o menys fàcil. Per això, si ahir només hi avia 88 aparaules, avui en poden ser 137. Ara en porto 51 (38%) i queda tot el dia per davant. No crec que en faci moltes més, però l'objectiu hauria de ser arribar quasi al 50% sempre que es pugui. Si d'aquí un temps, quan el joc hagi passat a la història en torna a parlar en aquest blog, veurem com haurà anat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada