COMENCEM DIFERENT

I ja ha arribat! El 2022 comença a caminar amb les incògnites habituals d cada any nou, però amb l'esperança de que, aquest any sí, es torni a a vida més normal, o diguem-ne més semblant a l'anterior al març de 2020. Clar que també teníem esperances amb el 2021 i la veritat ha estat ben galdós.

Sigui com sigui, el començament d'any ha estat ben diferent a la resta. S'ha de dir que la diferència ha estat forçada per les circumstàncies. La covid dels collons ha provocat que el primer dia de gener canviï la seva rutina habitual i es converteixi, entre cometes" en un dissabte tradicional. El dinar ha estat més decorat, però poca cosa més. Poc ens o pensàvem fa cinc dies que l'1 de gener seria així. Començament doncs, marcat per la covi, però amb ganes de ser ja dels últims canvis de plans provocats per la pandèmia.

Tenint el dia per davant, i per molt dia d'any nou que sigui, he sortit a fer una caminadeta. Justament el principi del passeig, m'he adonat que aquestes caminades per Collserola són un dels descobriments positius de la pandèmia. Quan ens van començar a deixar sortir a caminar una hora, vam descobrir aquests camins que ens duien cap al mirador de Torre Baró i més enllà. a mesura que augmentava el temps de poder sortir, anàvem cada cop més lluny (primer fins l'esplanada, després fins el mirador, i progressivament, fins la cruïlla de camins, el pont, el Forat del Vent... i personalment vaig arribar fins el Tibidabo). Avui he fet el camí fins el mirador i he seguit fins el pont. 

Durant aquesta estona, m'he creuat amb molta gent. Quina sorpresa veure que tantes persones han dedicat el primer matí de l'any a caminar per la natura. També he trobat ciclistes, dels normals i dels anormals. Aquests últims, que circulaven per camins no senyalitzats per ells, han hagut de parar-se per deixar-me passar, només faltaria...

El meu cap ha estat durant aquesta temps, algunes estones en blanc i altres estones pensant en els deures i reptes d'aquest 2022 que just acaba de començar. i déu n'hi do el què tenim per davant. Un dels propòsits eterns, el de sortir a caminar més freqüentment, ha tornat a posar-se a la línia de sortida. I no sé, tinc la sensació que aquesta vegada me la prendré seriosament. de fet, m'he dit que aquest gener farem el camí de Sant Cugat, febrer Sant Jeroni i març La Mola. Tres velles conegudes per anar agafant l'hàbit i poder plantejar-se coses noves més endavant. Veurem si ho compleixo o no. almenys, el meu cos i cap estan convençuts. Com sempre, esperem els fets i no les paraules. O el propòsit quedarà com sempre, en un propòsit.