Es tracta d'un plantejament força interessant, perquè barreja diverses temàtiques de manera molt equilibrada i desenvolupada. Els nadius tenen poca intervenció, almenys en la pel·lícula, ja que aquesta és una adaptació d'un llibre del 2008, "El ganivet a la mà" d'en Patrick Ness, l'autor de la coneguda obra Un monstre em ve a veure". Resulta a més, que es tracta d'una trilogia (sorpresa!!), i per tant, cal pensar que hi ha alguna cosa més quan s'acaba, i per tant, segurament tot el què no s'ha acabat de desenvolupar, ho faria en les següents novel·les.
Sigui com sigui, la pel·lícula té un final. Es pot continuar, però es pot considerar que queda tancada. Si faran les altres parts, ja ho veurem. Però almenys ens la sensació de començar i acabar, encara que formi part d'una trilogia. Paga la pena veure en Tom Holland en un paper diferent de l'Spiderman, però sobretot és agradable retrobar-se amb la Rey d'Star Wars, la Daisy Ridley, en un nou paper que sense el poder de la força, té algunes similituds.
La pel·lícula està bé. Sembla que no va tenir molt èxit (també va coincidir amb la pandèmia) però què voleu que us digui, comparat amb altres bírries que corren pel mercat, és força distreta, i encara que la trama sigui coneguda, està situada en un ambient diferent amb unes característiques especials que són noves, i això s'agraeix. Sense ser res de l'altre món, ha estat una bona estona d'entreteniment. Tot i que cal dir, que els primers minuts, quan es barregen els pensaments de tothom que se senten en veu alta, realment és un caos, com diu el títol de la pel·lícula, i és difícil de seguir i entendre què passa. Però després et vas acostumant i aprens a diferenciar qui pensa què, de manera que ho acaba salvant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada