I AM GRETA

Aquest cap de setmana diferent per temes pandèmics, m'ha portat a poder veure una altra pel·lícula que tenia desada a "favorits", esperant el moment de torbar el moment de ser vista. No és una pel·lícula qualsevol. No és la típica pel·lícula que ens explica una història amb introducció, nus i desenllaç. Es tracta d'una pel·lícula documental. 

Una noia de 15 anys, sueca, decideix un dia plantar-se cada divendres davant del Parlament fins que arribin les eleccions del seu país, amb un cartell que diu "SKOLSTREJK FÖR KLIMATEK", és a dir, vaga escolar pel clima. Amb aquest gest tan senzill la Greta Thunberg s'ha convertit en la icona de la lluita contra el canvi climàtic. 

De mica en mica, va haver més gent que es va sumar a la seva iniciativa. Aquest fet es va començar a fer viral i a repetir.se a altres localitats. Els mitjans d comunicació van començar a interessar-se i a fer famosa la seva persona i les seves paraules, arribant a ser ponent en diversos fòrums mundials pel clima a tot arreu del món, sent el més emblemàtic el viatge que va fer en un veler, travessant l'oceà Atlàntic per tal d'anar a la seu de la ONU, on va fer un dels seus discursos més potents.

Una càmera la va estar seguint per poder filmar aquest documental tan interessant. Tot i que en un principi sembla una mica caòtic, de mica en mica vas aprenent a veure amb uns altres ulls a aquesta noia tan especial. Però el documental, la força que té, no es troba tant en el tema climàtic, que ja està, entre cometes, força conegut i retratat, no. Aquest documental posa la mirada en la Greta adolescent. Qui és, com és, quines són les seves virtuts, fortaleses i també defectes. Ens mostra la vulnerabilitat d'aquesta noia que, no oblidem, és una joveneta en el moment més caòtic del seu creixement personal.

Veiem doncs una noia vulnerable, que exposa les dificultats durant la seva infància. Té Asperger, i això encara és, segons on i segons com, un mur que dificulta les relacions socials amb la resta de nens i nenes de la seva edat. Sembla ser que a la seva escola era així, i diu clarament que va ser ignorada i va fer una infància solitària. Veiem en moltes seqüències algunes característiques d'aquesta síndrome, com és la dificultat d'expressar emocions, fins i tot amb el pare i la mare, la proximitat de la seva relació amb els animals (gossos i cavalls en aquest cas) que conformen per ella un bon refugi; els seus moviments de dansa sobtats i altres reaccions i maneres de fer que semblen estranys als 15 anys. És brutal doncs veure el contrast entre la Greta activista i la Greta adolescent, són com dos món totalment diferents i oposats. Un deu per mostrar-nos la vessant més humana de la jove més famosa del món, i que així sigui per davant de youtubers i influencers desgraciats. 

Pel què fa a les seves accions, el seu discurs a l'ONU segueix tenint força iemociona. El silenci i reaccions dels polítics hipòcrites que la fan parlar però passen els anys i no fa res. I també impressiona les reaccions contràries, amb Trump i Bolsonaro al davant, però molts més com la insulten ila menyspreen. La veritat és que gentussa com aquesta es mereixen el pitjor càstig que existir. Total, no són persones, són anti-persones. I d'aquests ensobren a carretades, així com de Greta's, en falten moltes més. I mentre no n'hi hagi, cal seguir la seva lluita.