Aquell regust ens el volíem treure aquest any, i quasi ens surt "granota" una altra vegada, ja que vam superar el Madrid a les semis, amb un gol al minut 93. Domini absolut, però aquell dia no entren els gols. De tant en tant tenim partits com aquest, però per sort, ara els guanyem. I així, ahir jugàvem la final amb justament, l'Atlètic de Madrid. Però renoi, no s'ha repetit el guió, no... ni de la semifinal, ni de la final de l'any passat. L'Engen ha fet el primer gol quan no dúiem ni vint minuts, i la Graham n'ha fet dos més abans de la mitja part. Com sempre, domini aclaparador, i unes matalasseres que no passaven de mig camp. Per si algú tenia dubtes, als cinc minuts de començar la segona part, dos gols més (hat-trick de Caro i un altre perla Fridolina), i a les acaballes, dos gols més de Martens, que segueix en plena forma golejadora. Així doncs, 7 a 0 i campiones de la Supercopa. Pim pam. Per la via ràpida. Laporta a la llotja, a veure si per fi comença a fer-se veure allà on ha de ser. També la Colau. Prescindible.
I arriba la celebració. Primer títol de la temporada, primer per a les noves (Paredes, Frido i Engen) i primer per Jonatan Giráldez, que gràcies a les jugadores i a que ho està gestionant bé, segueixen sent l'equip imparable que va construir en Lluís Cortés. Alegria, Alèxia aixecant la copa, rotllana de felicitat, les lesionades per allà, Bruna amb la crossa inclosa. I llavors es produeix la imatge que ja està donant la volta al món. Acaba el partit i les jugadores, abans de posar-se a celebrar el títol, van cap a la jugadora de l'Atlètic, Virginia Torrecilla, l'agafen i la mantegen. El motiu? Dos anys després, ha superat un tumor cerebral que la va fer passar per operacions, quimioteràpia i el calvari del càncer. Aquest és el valor de l'esport. Quan alguns iluminati diuen que cal suprimir el futbol dels patis d'escola, no entenen que el problema no és el futbol, el problema és la societat masclista. I cal acabar amb el masclisme, no amb el futbol, perquè com ahir es va veure, l'educació i el respecte estan per davant de qualsevol altra cosa. La Caroline, MVP del partit, quan li pregunten, contesta que la MVP havia de ser la Virginia i no pas ella. No cal dir res més.
I aquest resultat es produeix la mateixa setmana que han donat els premis The best. Com no podia ser de cap altra manera, ha estat per l'Alèxia (Jenni i Sam Kerr, segona i tercera). És un premi estrany. Va acompanyat del millor onze segons els experts de la FIFA, iva i posen tot de jugadores absolutament mediocres comparades amb les nostres. No és que la millor del món no estigui en aquest onze, és que no hi ha cap de les tres, ni cap del Barça, ni cap del Canadà or olímpic). Absolutament surrealista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada