SI NO ÉS ARA JA NO SÉ QUAN SERÀ

En força entrades d'aquest blog, d'ençà el 17 d'agost de 2017,he manifestat la meva sorpresa i indignació davant l'atemptat, evidentment, però també amb la reacció de certs poders fàctics i polítics espanyols i espanyolistes. Les contínues declaracions, el rebuig a la investigació, el sentit comú... ens portaven un cop i una altra a la teoria de la conspiració, teoria que quan la posaves sobre la taula, tothom et qualificava de paranoic, que això Ecspanya no ho podia fer. 

#17A-VOLEMSABERLAVERITAT

Finalment, un personatge recargolat com el comissari Villarejo, jutjat per mil i un delictes de corrupció, ha destapat la capsa dels trons dient que aquell atemptat fou un error del CNI, al no calcular bé la magnitud de l'ensurt que volien fer a Catalunya. L'estat volia acabar amb el govern independentista, volien esborrar el referèndum com fos, i la seva idea, provocar un atemptat que permetés que l'exèrcit ocupés el nostre país se'n va anar a norris perquè els mossos, a qui havien deixat fora de la trama, van fer la seva feina perfecta i brillant. A partir d'aquí, amagar-ho tot. No sabem si l'explosió d'Alcanar havia de ser el què provoqués el col·lapse, o fou justament aquesta explosió la que ens va salvar d'una massacre més gran, però sigui com sigui, tots els coneixedors de la història política del món, sap que els governs poden arribar fins a extrems molt bèsties per aconseguir els seus objectius.

Aquell dia van morir persones amb noms i cognoms, nens, turistes, ciutadans... més els ferits que han quedat afectats de per vida. I per què? Els partits independentistes ja han sortit a reclamar que se sàpiga la veritat. Només els independentistes. Punt. Quina vergonya que cap altre partit vulgui saber la veritat sobre els causants d'un atemptat a la seva ciutat. És que é molt fort, no? Per què serà. Total, que "Ladran, luego cabalgamos", que dirien ells. 

Doncs aquí estem. Justament en una entrada comentava que potser quan se sabés la veritat seria el detonant per fer caure màscares i que qualsevol persona decent se sentis atacada per l'estat i això provoqués el tsunami definitiu que ens porti a alliberar-nos d'aquest país que ens vol desintegrats. Si no reaccionem ara i per aquest motiu, quan ho farem? Cal sortir en massa al carrer a reclamar que es digui qui hi ha darrere l'atemptat, si és cert el què es comenta. I tant se val de quin partit polític siguis, de quin color, raça o religió, l'idioma que parlis... és igual. Com a ésser humà, vols saber si aquest atemptat es pa preparar des de Madrid o no. Perquè si fos així, només hi ha un camí, el de sempre: la independència. I aquest camí, pot passar per l'autopista o per Urquinaona, però és el nostre destí. I la veritat, si jo fos espanyol de Barcelona, i resultés que això fos veritat, no sé, però per dignitat, hauria de voler allunyar-me d'aquest estat, sense dubte. Ara tot queda en respirar i que finalment surti a la llum.