NO ÉS AIXÒ

Fa unes quantes setmanes, el dissabte 18 de desembre van coincidir en el temps diverses activitats d'estils ben diferents. Una d'elles, a la qual per aquestes coincidències no vaig assistir, fou el concert d'en Lluís Llach al Palau Sant Jordi com a presentació del Debat Constituent. Missatge independentista apart, aquest retorn puntual del cantautor a l'escenari, que com sempre molts s'han afanyat a criticar, com si no ho fes gairebé tothom va suposar tornar a escoltar velles cançons, escrites i musicades en plena dictadura o "transició" i que 50 anys després, encara són vigents.

Que trist que això sigui així, com si en tot aquest temps no hagués canviat res. i sí que n'han canviat, de coses, però malauradament, el nostre país segueix sotmès al menyspreu constant i bel·licós de l'estat ecspanyol, i encara som incapaços de fer la passa definitiva. Sobretot a ser el moment del "No és això, companys" quan sentint una de les estrofes, em vaig dir a mi mateix: "Com pot ser aquesta lletra tan actual?" Heu-la aquí:

No és això, companys, no és això

Ens diran que ara cal esperar

I esperem, ben segur que esperem

És l'espera dels que no ens aturarem

Fins que no calgui dir: no és això

Després de tot el què va passar el 2017, i més tard amb les sentències... ens diuen que cal esperar, que "ara no toca", que ens centrem en altres coses. I sí, nosaltres esperem, però tampoc ens aturarem, oi? Cal seguir lluitant i aconseguir-ho. Tothom sap que fa falta un detonant, però el dubte segueix sent si serem capaços de mantenir la flama encesa el màxim de temps per aconseguir res, perquè si sortim dos dies al carrer i tornem a casa, tot quedarà igual. Tot i el desencís cal tirar endavant cap al nostre objectiu.

Pel què fa al concert, va ser força emocionant, vist per la televisió, és clar. Totes les cançons icòniques d'en Llach, no han perdut la seva força i intensitat. Algunes les cantava amb col·laboradors, d'altres sol, però totes i cada una d'elles mereixien una ovació a peu dret. Per cert, té mèrit que en plena expansió de la versió òmicron de la covid, el Palau estigués a petar i tots amuntegadets... Ai...

(vídeo d'en Miquel Gascon)