La resposta és que sí. Eren només les terceres de Món Jove, les primeres post-Planoles, on vam descobrir un entorn molt bonic a La Sala, prop de La Pobla de Lillet, que sempre relacionaré amb els campaments de l'any 87 al Xalet de Catllaràs. Eren els anys previs a l'explosió definitiva de Món Jove a l'escola. Escola on seguien entrant mestres nous, alguns dels quals faria bona amistat, en un any que tocava de nou fer canvi de grup.
A nivell de castells, entràvem en una època de gestió complicada per part de l'equip tècnic, que volien diferenciar-se molt de l'anterior equip. Això va portar més gosadia, més sacrifici, i tot i que es va aconseguir descarregar el primer 2 de 7 i carregar el primer 4 de 8, l'ambient s'anava enrarint. Personalment, vaig realitzar com a tronc el castell més difícil que havia fet mai, que fins llavors era el 5 de7. El 3 de 7 per sota, un castell que va portar força decepcions a la colla, fet que sovint es deixava estar, però que quan sortia, era eufòria total. Justament la colla complia el seu cinquè any de vida, i un dels actes fou una obra de teatre en la qual vaig participar. Tot i la meva vergonya actoral, he de reconèixer que m'ho vaig passar molt bé.
El 2002 vaig tornar a Ecspanya. En aquest cas, a Logroño, on s'hi havia establert un trosset de la família. I un dels darrers fets destacats de l'any que m'afectessin personalment fou pegar de la Coral Baluern on feia un temps que hi cantava.
Pel què fa a esdeveniments mundials, els més importants serien que va ser l'any de l'euro, quan van desaparèixer les pessetes i tots anàvem amb una calculadora a la butxaca per calcular el canvi de moneda. I també destacar l'enfonsament del Prestige a les costes de Galícia i que van evidenciar un cop més, la ineptitud del govern ecspanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada