La qüestió és que després de tots aquests dies fent paraulògics, arriba un moment que perd el sentit. No és només la repetició de cada dia estar jugant al mateix joc, cosa que l'acaba fent avorrit i perdre l'interès, sinó que al final, s'acaba convertint en un exercici de tempteig. Que se m'entengui. És divertit intentar fer el màxim de paraules, pujar nivells i assolir fites, però al cap i a la fi, comences a escriure grups de paraules a l'atzar (rop, febi, havo...), intentant trobar paraules desconegudes que existeixin. La veritat és que si fas el joc intentant escriure paraules que coneixes, jugant bé, arribaria un moment en què ja no pots més, perquè et surt fum pel cap, i segurament no arribes ni al 25% del total. Així, estar escrivint coses estranyes per pujar el número, no té massa sentit. Sí, me n'he cansat. No em suposa cap repte intel·ligent.
I llavors és quan apareix el Wordle. Aprofitant la fama del Paraulògic, es posa també de moda (però no tanta) aquest joc que és com el Master Mind de tota la vida (dels colors) però amb paraules. Cal trobar-ne una de cinc lletres. L'escrius, i llavors et surt de color gris si aquella lletra no està a la paraula que es busca; de color groc si la lletra hi és però no en aquella posició; i de color verd si està al lloc correcte. Tens només sis intents. Un cop gastats, s'ha acabat. Aaaah... això és una altra cosa... Aquí et pots fiar de l'atzar. Aquí has de pensar de veritat, buscar combinacions però no a la babalà. Aquest joc sí que et fa pensar, perqu`si no ho fas, vas perdent opcions. Està bé que tingui un límit, i a més queden registrats els èxits. Vaig començar amb una ratxa de 12 encerts seguits, i ara estic començant de nou, i en porto 4. La veritat és que aquest joc és molt més interessant que l'altre. I amb moltes possibilitats educatives a la classe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada