FA 30 ANYS... 1992

L'any 1992 és un dels anys marcats en el meu recorregut. I evidentment, no per les olimpíades de Barcelona, clar que no, sinó per molts altres motius. Bé, les olimpíades també són importants, però no com seria imaginable, d'aquí el meu rebuig. Però anem a pams.

És l'any dels 19. A final canviaria a la vintena, però poca cosa. Continuo doncs, creant el meu futur professional, acabant primer de magisteri i encetant segon. Justament segon va ser el millor dels tes anys, amb un grup consolidat, amb pensaments molt similar sobre l'educació i sobretot sobre l'educació a Blanquerna, com ja explicava en una entrada. Per aquesta bada, anava avançant. Destacar les pràctiques a l'escola Nausica, un bon record.

Però si una cosa es recorda de l'any 92, i que sempre serà una de les millors de la vida, fou l'anada a Wembley per veure en directe com el Barça guanyava la seva primera copa d'Europa amb el gol de Koeman. Les hores de cua per comprar l'entrada, el viatge d'anada, el passeig curt però intens per Londres, el partit, l'eufòria i la tornada. Quines emocions. Mai cauran en l'oblit.

A nivell del lleure també va tenir lloc un fet molt important, les primeres i úniques colònies de Foc Nou. Cinc dies (crec recordar) a l'ucaria, una mítica casa de colònies. Van estar molt i molt bé, va ser una experiència molt bonica i ben feta, ja que hi aportàvem l'experiència que ja començàvem a acumular sobre l'educació en el lleure. A 'esplai tot bé, però a les colònies, que fèiem el centre d'interès de les festes de l'any, vam tenir l'accident amb la pirotècnia que una mica més i em deixa fora de joc en aquest món. Què hauria passat si ho hagués deixat? Per sort, no ho vaig fer i es va quedar en un ensurt que em va ensenyar a ser més previngut.

També és l'any que entro de ple en els musicals amb l'estrena de Memory de l'Àngels Gonyalons, creant ja la llavor del què seria un dels meus hobbies traslladats a l'escola. Vaig descobrir Joseph, no cal dir res més. I si seguim parlant de música, començo a tocar la guitarra. 

A nivell de país, la cosa anava pujant de temperatura. Com ja he mig comentat, la meva oposició als Jocs Olímpics espanyols era clara. L'empresonament indiscriminat d'independentistes van atiar encara més el foc, i el rebuig va ser encara més gran. A la Diada, per ben poc no acabo a la Via Laietana...

Als Balcans, comença la guerra de Bòsnia, que en aquella època mig-kumba va ser un dels fars de lluita i reivindicació importants. sense implicar-me molt, va ser un dels fets que més em va arribar per tal de posicionar-me i empatitzar amb gent que ho passava malament.

Així doncs, un any ben ple d'esdeveniments destacadíssims.