Seguint amb els records de Blanquerna, cal dir que segon va ser un any clau. A primer havíem descobert certes incoherències entre la manera de fer de Blanquerna, una filosofia un pèl allunyada del què entendríem per "ensenyar l'ofici als futurs educadors de la infància". Així que entre uns quants, mentre anàvem fent la carrera, vam voler fer evident el nostre descontentament. Recordant una llunyana sèrie de ciència ficció, V, ens vam posar de nom "La resistència", i ens agradava posar en entredit les maneres d'ensenyar d'alguns professors, i la visió comercial de la universitat per sobre de l'educativa. Recordo amb tendresa (jejejeje) la novatada decent que vam fer als de primer, deixant-los sense cadires en una aula i amb totes elles ocupant-ne una altra, juntament amb una noia fent-se passar per mestra i fent-los embolicar de valent. O també recordo anar enganxant proclames en contra del preu de les fotocòpies o altres injustícies formals que es feien. Nosaltres anat enganxant, i altres desenganxant darrere. Va ser un any molt divertit gràcies a tot això, comptant amb l'aprovació dels professors perquè "els fèiem gràcia".
A nivell dels ensenyaments rebuts, la cosa no millorava massa, tot i que no hi havia aquell desgavell del primer curs, ni professors tan impresentables. La veritat és que molt molt, no recordo, cosa ja greu de per sí. Diria que va ser l'any que a ciències vam treballar més la didàctica (per fi), mentre que a llengua ens perdíem per camins que distaven molt de "com dimonis ensenyar a llegir als nens" per exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada