dissabte, 10 de març del 2018

EL DIA DELS TRÍFIDS

No acostumo a rellegir llibres. Diria que molt poques vegades he agaft un llibre que havia llegit amb anterioritat per fer-ne un segona lectura. Que jo recordi ara mateix, només m'ha passat amb El senyor dels anell (tres vegades!) i tots els seus companys (El hòbbit, El silmaril·lió...). És possible que ho hagi fet amb algun altre, però no és el més habitual. Però des de fa uns dies, un altre llibre ha arribat a la seva tercera lectura, El dia dels trífids de John Wyndham.
Recordi que quan era nen, en feien una sèrie per la televisió, i encara tinc algun record, com el d'un carrer d'un poble, on els personatges estan intentant fugir d'un trífid. Sigui com sigui, vaig llegir el llibre fa molts anys, sóc conscient que ho vaig tornar a fer també fa molt temps, i ara ho he tornat a fer.
Segurament és aquesta novel·la la que em va batejar en aquest gust tan especial meu envers els llibres i les pel·lícules de catàstrofes mundials. Diguem que El dia dels trífids representa el meu primer cop.
La trama, trencadora en aquells moments, comença quan un homes es desperta en un hospital just el dia que li han de treure la bena dels ulls. Ràpidament s'adona que alguna cosa ha passat. No troba gairebé ningú, i els pocs que roba s'han tornat cecs. Resulta que la nit anterior, un fenomen atmosfèric de llums i colors va ser vist per tot el món, i això provocà la ceguesa. Evidentment, apareixen totes les fatalitats, desgràcies i intents de reconstruir un mon que ja no tornarà. I només falta afegir els trífids, una planta creada per l'home amb unes ganes d'evolucionar i acabar amb l'espècie humana força grans.
Altra vegada, com enfronta la humanitat una calamitat esdevé el nucli de la història, amb els corresponents dilemes ètics que xoquen amb la manera de viure fins llavors.
Cal dir que es nota que és un llibre de l'any 1951. La recent segona guerra mundial, l'inici de la guerra freda... són fets que planen per les pàgines del llibre. I una altra cosa que xoca, i més en una setmana com la que hem viscut, la de la vaga feminista del 8 de març, és la manera com es veuen les dones. Enmig del caos i la desgràcia, encara parla de si és bonica o no, de si podran comprar vestits o no... Són passatges que encara queden més antiquats que els més típics per l'any en què es va escriure.
En definitiva, bon llibre, que tard o d'hora tindrà la seva quarta lectura, si el color groc de les pà
gines no ho impedeixen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada