ENCARA ENS FALTA

Dimecres passat El Barça femení va quedar eliminat als quarts de final de la Champions League a mans de l'equip de l'Olympique de Lyon.
Justament fa dos anys que seguim l'equip, degut a l'eliminatòria de Champions que van jugar també per Setmana Santa el 2016, que també van caure eliminades per franceses, aquest cop les del PSG. Des de llavors hem estat seguint l'evolució del Barça, i anant a veure-les a molts partits, tant al Miniestadi com a la Ciutat esportiva, coneixent les jugadores, etc.
Aquest any, després de dues rondes, van quedar aparellades amb el Lyon. Ja és tenir mala sort. Ni més ni menys que les campiones d'Europa dels dos últims anys, un potencial estratosfèric. unes bèsties. Compten els seus partits per golejades. Excepte en que van perdre amb el PSG, tot són 5 a 0, 6 a 0, 7 a 0, 8 a 0, i alguns encara més. Sempre a zero. Increïble. I arriben les nostres noies, que aquest any han ofert partits molt macos, i d'altres més xurros, però que compten amb una molt bona plantilla, tot i que darrerament, els resultats no justifiquen aquest potencial. Dóna la sensació que tenen aquella idea de que poden guanyar sense baixar de l'autocar, i estan molt equivocades. Van començar amb molta força, ganes de guanyar, d'anar al màxim, però s'han anat diluint, de manera que ara ja estan sense Champions, i depenent de l'Atlètic de Madrid per guanyar la lliga. Ara mateix, el que sembla fàcil és que les matalasseres no guanyin tots els partits, però les nostres tampoc.
Contra l'Olympique ho van fer molt bé, i van caure molt dignament. Allà, van perdre per 2 a 1, convertint-nos en el segon equip que els feia un gol aquesta temporada! I aquí, van guanyar les franceses per un gol fantasma (no ho era!), només per 0 a 1. És a dir, que defensivament estem molt bé, genial que en dos partits només ens fessin 3 gols, i un que no ho era. Però clar, apart de que no ens marquin, nosaltres havíem d fer algun gol. I darrerament, està costant molt. Tenim la millor jugadora d'Europa (Martens), la Toni Duggan, l'Andressa Alves, l'Alèxia i companyia. Però noi, xuten poc i malament. Se les ha d'apretar una mica més, sembla que l'entrenador nou està ara mateix cometent els mateixos errors que el seu predecessor, perquè ens passa el mateix.
Queden molts pocs partits per acabar la lliga i esperem que els guanyin tots, que es posin les piles, i que es posin a jugar com saben, sense pensar que són millors que les altres. Ho són, però ho han de demostrar. Nosaltres seguirem al seu costat! Som-hi!! I a veure si de mica en mica, anem sent més aficionats, que només omplim per vacances, i després als partits de lliga som poquets!