LA SEDUCCIÓN / SLOW CINEMA

És difícil ser "el fill de..". Sempre tens l'etiqueta enganxada i costa de treure, normalment perquè sempre el pare o mare ha tingut més sort. Mireu l'esport: què es pot dir de Jordi Cruyff? d'Enzo
Zidane? No tenen res a pelar. I en cinema, tres quarts del mateix. A la Sofia Coppola, el mal més gran que li va poder fer el seu pare va ser donar-li un paper important a El padrí 3. Però per sort per ella, de seguida va veure que la carrera d'actriu no era per a ella, i justament com el seu pare, va dirigir la seva carrera cap a la direcció i el guió. Evidentment, en Francis Ford Coppola és en Francis Ford Coppola, però la Sofia ha aconseguit crear un estil propi, diferent, i que l'ha portat a rebre uns quants premis i al fet que les seves pel·lícules sempre estaran acompanyades d'expectació.
Ara bé, si són bones o no, si agraden més o menys, això ja és un altre tema. Després de "The virgin suicides" i"Lost in translation", ahir vaig veure "La seducción", un remake d'una pel·lícula que ja es va rodar fa uns quants anys. En plena guerra de secessió als EUA, una nena del sud que viu en una escola per a senyoretes amb la directora, la mestra i 4 alumnes més, es troba un soldat ianqui ferit, a qui curen fins que el puguin lliurar als seus.
La veritat és que fa gal·la del què anomeno "slow cinema". La peli és lenta com una mala cosa. Bona potser també, però lenta, lenta. El tràiler enganya molt. En ell es veuen els fets més emocionants per a fer picar els possibles vidents. I la pel·lícula són les escenes del tràiler, més una hora i mitja de silencis, imatges de la casa, dels paisatges... Bé, és veritat, exagero una mica (moooolt), però la sensació és aquesta: que t'esperes molt més del què després t'ofereix la pel·lícula, sobretot si està acostumat a més acció.
Segurament tampoc ajudava que havia estat el dia amb febre, no havia dormit massa i estava cansat. Però va ser així. Potser en un estat més òptim hauria gaudit més i hauria observat detalls que segur em van passar per alt. Els actors i actrius són de renom i segur que fan molt bona feina. Però què hi farem, em vaig avorrir.