MALAMENT

L'endemà mateix de veure a la tela el reportatge del Trenta Minuts: "addicció a les pantalles", vaig tenir la desgràcia de veure la imatge que adjunto al metro. Sí, ho sé, me la vaig jugar fent la foto i no ho hauria d'haver fet, però és que és tan fort!
No parlaré massa del reportatge. En ell s'alerta dels efectes nocius d'estar enganxats al mòbil. Es pot llegir el llibre de la Catherine l'Ecuyer, o qualsevol altre i et poses més al dia d'aquest tema. El reportatge en parla, però en algun moment pot semblar una paranoia del periodista o de la metgessa que denuncia els fets. I malauradament, ja hi ha mooooooolts especialistes de sanitat alertant d'aquest perill.
I renoi, trobar-se al metro un nen de menys d'un any, en un cotxet, exposat a la ignorància paterna... A la fot potser no s'acaba de veure bé, però el mòbil de la mare està acoplat al mànec del cotxet, i el nen està veient unes imatges tipus Baby Einstein (Satanàs per a alguns). Era increïble veure això. Em vaig quedar sense paraules. Com pot ser que en uns temps que hi ha tants crits d'alerta al voltant de la sobreestimulació i sobreexposició dels nens petits a les pantalles, hi hagi encara qui no se n'hagi enterat?
Bé de fet, potser sí que ho han sentit, però senzillament en passen, o bé no s'ho creuen, o bé són tan moderns que no poden negar al seu fillet no gaudir de l'espectacle. La veritat és que posa els pèls de punta, però malauradament no sorprèn. Quan a les diferents xerrades o reunions de pares poses atenció a aquest punt, et miren amb cara de "què vas a saber", "no fa mal", "els nens han d'estar al dia"... i perles semblants. Et sents ignorat. I quan pocs anys després tenen el problema, ja és massa tard. Però què he de dir, no? Si els mateixos pares estan enganxats!
Fa por, però segur que va ser el primer que veia, però no serà l'últim... La involució de l'espècie humana continua.