dissabte, 16 d’abril del 2022

ÇÓ ÉS VALENCIÀ... NYIGO-NYIGO

Un dels enigmes que tenia baixar a València, era sense dubte, el de la comunicació. No els agrada a alguns que en diguin català, i per mi, no hi ha cap problema en dir-li valencià. Però no sabíem quin en seria el seu ús, si parlant nosaltres en català ens farien mala cara, ens entendrien totes les paraules, etc.

Doncs res de res. Al valencià no se l'ha vist. Bé, vist sí, perquè encara es manté en alguns rètols. El que no hem fet ha estat sentir-lo. És una llengua desapareguda. Va ser entrar al País Valencià i ja vam notar el canvi a la carretera. Tot passa a ser bilingüe, però bilingüe de pixarrí. Rètols de: Valencia/València, Castellón/Castelló i molts més d'aquest estil. Ridícul. O ganes de tocar els nassos al català. Crec que més aviat és la segona opció. I qui diu els rètols de carretera, també els de les zones de servei. Després a la ciutat, veuríem que això és l'habitual. Tot en les dues llengües. És cert que moltes vegades trobàvem rètols i anuncis monolingües, però en aquests casos, sempre era en castellà. La veritat sigui dita. Si no fos pels cartells "obligats" de l'administració (al metro i resta de transports públics), tindries la certesa de ser a Ecspanya, en alguna de les comunitats en què només parlen en castellà.

Però el pitjor era la gent. Ningú, absolutament ningú se'ns va dirigir d'entrada en valencià. Ni a l'hotel, ni llocs de restauració, oci o botiga diversa. Sempre en castellà. Nosaltres manteníem el català, és clar, i així vèiem que almenys ens entenien. Ara bé, excepte la recepcionista de l'hotel, que sí va canviar al valencià, la resta de gent, sempre seguia en castellà. Brutal. Penós. Pobres valencians de bé... Com es pot perdre una llengua, aquest seria el tema.

I nosaltres queixant-nos del què li passa al català a casa nostra. A veure, bé no està, però som molts els que mantenim la flama i en estat d'alerta perquè no hi hagi cap daltabaix. A València sembla que la gran majoria ha llençat la tovallola. Suposo que en algun moment de la història, els que manaven van decidir ajudar la llengua valenciana dient" "Hem d'ampliar la base", i el què van aconseguir és ampliar la base ecspanyola. Alerta, perquè els nostres governants ho estan intentant ara aquí. Si no, mireu el tema del català a l'escola i el 25%. És l'inici del retrocés definitiu de la llengua. I sense llengua, no hi ha país. Així que per evitar que al català li passi el mateix que al valencià, calen dues coses: Una, no deixar de parlar-lo;
dues, fer fora ERC i la resta de la companyia traïdora del govern.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada