VERNE

Des de l'any passat, quan feien l'exposició sobre Tutankamon a l'Ideal de Barcelona, ja anunciaven la que estrenarien aquest setembre. En les vigílies dels 200 anys del naixement de Jules Verne, una exposició immersiva sobre l'escriptor i les seves obres.

Va ser amb la propaganda de l'exposició, que em va començar a rondar pel cap la il·lusió d'arribar a fer un projecte sobre la seva figura. Però clar, tal com es plantejaven els projectes inicials de curs, amb les curiositats dels nens i nenes, era una fita impossible. Llavors, calia seguir esquivant temes que interessen als infants com youtubers, vídeojocs, espies... per aconseguir-ho. La nova proposta per escollir els projectes inicials va prosperar, tot i que al final més d'un se l'ha passat pel folre. En el meu cas, es presentaven tres propostes, i sense (us ho juro) cap manipulació, va guanyar Jules Verne. Ara ens trobem doncs, iniciant aquest projecte.

Dimecres que ve anirem a l'exposició, que jo mateix ja vaig visitar el passat divendres, i què voleu que us digui... brutal? fantàstica? una passada? Doncs sí, això mateix. La part d'informació, molt ben estructurada, amb un llenguatge senzill i amè que ho fa accessible als nens i nenes. Les imatges que acompanyen, esplèndides. Meravelloses les imatges creades per l'ocasió, ajudant-se de la A.I. Almenys que serveixi d'alguna cosa, no?

La sala immersiva, ambientada en algunes de les seves obres és una passada, en la línia de Tutakamon, però millor. La sala amb les ulleres on et mostren coses (mentre estàs assegut)va tornar a ser la que em va provocar més mareig... llàstima, era interessant, però em va agafar una calor... I finalment, la sala virtual que et fa caminar pel fons del mar, pel centre de la terra... espectacular. Em falten paraules. L'únic però és que hi havia molta gent, i havies d'anar molt amb compte d no xocar amb ningú. Però la sensació i les imatges, eren tremendes. És increïble com, sabent que estàs sobre un terra pla i normal, quan has de pujar a la barca virtual, ho fas a poc a poc amb por de caure perquè la barca es mou!! Quan és un sòl de rajoles típic i tòpic!! Quina passada. Tinc ganes que els nanos visquin l'experiència, i els desperti la curiositat de conèixer i aprendre, ara que està tan poc de moda.

Llarga vida a Jules Verne!