A la casella de sortida, tenia dos esborranys, un per Mula, la pel·lícula d'en Clint Eastwood, i una cinquena tongada de pelis a la planxa. Però veient el panorama, faré aquestes dues en una. I començaré per les de la planxa, amb les quals faré dos grups: les que són revisitades i les noves.
A la primera llista, trobem Abyss, un clàssic de la ciència ficció que va ser molt trencadora en el seu moment, i que encara aguanta el pas dels anys amb alguns moments icònics. Mystic river, el thriller d'en Clint Eastwood, que amb un ritme pausat et va presentant una situació dura amb final sorpresa. Dura i bona. Enemic públic, amb en Gene Hackman i en Will Smith, acció assegurada amb complots del govern. I Edge of tomorrow (Al filo del mañana), acció futurista al servei d'en Tom Cruise en una nova pel·lícula per lluir cos entre explosions i aliens; correcta però amb final enrevessat.
Les tres pel·lícules a la planxa que veia per primera vegada han estat: Reinfield, una bajanada que se centra en la figura de l'ajudant de Dràcula, però és una anada d'olla de peli, en alguns moments divertida però passada de voltes. Una altra ha estat Skyscraper (El rascacielos) amb en Dwayne Johson. Una peli també per lluir múscul del protagonista, en el gratacels més alt del planeta, i un intent de sabotatge. Desastres i explosions al gust del consumidor, distreta. I finalment, Scape room, la pel·lícula d'en Joel Joan basada en l'obra de teatre del mateix títol que va tenir tant èxit. És prou divertida, combina l'humor fàcil que et fa passar vergonyeta aliena amb humor més cric i irònic que a mi m'atrau més. Passes una bona estona, això sí. Però res més.
I llavors arribem a Mula. Aquesta és diferent. No sé què té en Clint Eastwood, un actor més aviat mediocre entre westerns i polis, que de director ha filmat pel·lícules meravelloses. No totes seran genials, però totes tindran un ritme, unes imatges, una història o un muntatge que li donen un aire de qualitat indiscutible. En aquest cas, coneixem un senyor molt gran, esquerp, allunyat de la família, que per aconseguir uns diners es converteix en mula d'un càrtel de drogues. Al principi no n'és conscient, fins que se n'aprofita per aconseguir coses per la gent del seu voltant, fins que reflexiona sobre la seva vida. És molt lineal, però té un toc de mestratge brutal.
Posa sobre la taula aquest tema controvertit i ens ensenya que qualsevol persona pot caure fàcilment a les xarxes de qualsevol grup delinqüent. No saps si sentir simpatia pel vellet o llàstima. Fins i tot preocupació. El toc de l'Eastwood és màgia cinematogràfica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada