STRANGER THINGS (x4)

Una de les poquíssimes coses bones que va tenir el confinament va ser el passar les hores veient per fi la tan famosa sèrie Stranger things. En menys d'un mes, em vaig polir les tres temporades que hi havia fins llavors, i em vaig quedar força atrapat. Va ser devorar la sèrie, allò que vaig fer. 

Més de quatre anys després, i més d'un des de que es va estrenar, he vist per fi la quarta temporada, i igual com el 2020, ha estat una set insaciable de veure-la continuar el què m'ha fet visionar-la en poquíssim temps. Dit això, ara diré l'única cosa negativa. Són 9 episodis, però són molt llargs. Gairebé tots rondaven l'hora i mitja de durada, i l'últim, dues hores. A veure. Potser en el contracte estan obligats a fer 9 capítols, i davant la impossibilitat de fer-ho bé amb tan poc temps, van optar per allargar-los. Si no és això, hauria estat millor poder-los pair amb més calma, amb episodis de 45 minuts si cal, tot i que això allargaria la temporada. Veurem com fan l'última, tot i que m'imagino que serà també així.

La resta, tot fantàstic, com ho demostra que no em podia passar més de dos dies sense veure res. El desenvolupament, és semblant al de les altres temporades. La trama es subdivideix en diferents grups de personatges que van fent la guerra per la seva banda fins que convergeixen al final. Aquesta vegada ha estat similar, tot i que la manera de lluitar plegats és diferent a les altres temporades. Així, tenim la trama russa amb la Joyce, en Hopper i el Murray (quin gran personatge). La trama Eleven, amb, per una banda, els doctors i ella, i per l'altra en Mike, en Will, en Jonathan i un de nou, l'Argyle, que evoluciona i és divertidíssima la seva aportació. Després tenim la trama Hawkins-1 (real) i Hawkins-2 (l'altra banda) amb la resta: la Max, en Lukas, en Dustin, l'Steve, la Robin, la Nancy, i l'Ed, el nou. Anem d'una banda a l'altra com baldufes, i a saber quina subtrama és la més emocionant. Potser els dos primers capítols arrenca fluixa, però renoi com remunta...

Apart del guió i tota l'ambientació, el fet que sigui una sèrie tan coral, podria ser molt negativa si no estan els personatges ben detallats, però aquí, és impossible distingir protagonistes principals i secundaris, donada la rellevància i carisma de tots plegats. Fins i tot, els que en podríem dir secundaris agafen protagonisme a la seva manera.

I no diré massa cosa més. Ha estat genial. Ja estan rodant des de fa temps la cinquena i última temporada. En tinc moltes ganes, la veritat. Tot i que posarem un darrer però, ja que n'hem començat amb un. Amb tot el què passen i amb qui lluiten, el fet que tots els protagonistes continuin encara vius, posa massa sucre on no n'hi hauria d'haver. En aquesta temporada han estat a punt, però ai, l'Eleven ho evita de manera messiànica. Potser massa. A veure com anirà. Ho sabrem l'any que ve.