SIMIS

Al llarg de la darrera setmana he anat veient a trossets "El regne del planeta dels simis". Es tracta de la quarta part de la nova franquícia de la saga del planeta dels simis, tot i que es podria considerar també la primera part d'una nova trilogia (desconec si vindran dues parts més) ja que aquesta té lloc uns anys després dels fets de "La guerra del planeta dels simis". 

Sobre la pel·lícula en qüestió, poca cosa a dir. No és cap meravella, però totes aquestes pelis que han estat fent sobre el tema, tenen un no-sé-què que les fa entretingudes, amenes i distretes. Quantes continuacions de pel·lícules mítiques han estat veritables poca-soltades o desastres? En canvi, repassant el què penso d'aquesta i de les darreres, veig que hi ha un denominador comú, que és el de distracció agradable. 

Com deia abans, la peli que ens ocupa té lloc anys després de la mort de Cèsar, i veiem com els simis van organitzant-se en el nou món, apareixent tribus més malvades que altres. Els humans, són gairebé residuals, i només ens apareix una dona que estableix contacte amb el protagonista i donen teca a la trama. És interessant i un detall veure una escena en concret, quan els simis estan "caçant" humans menys avançats, que les imatges són un clar homenatge a la pel·lícula original, amb gairebé les mateixes escenes de persecució i captura.

Aquest homenatge em va fer decidir a fer una entrada dedicada a aquesta pel·lícula enlloc d'incloure-la al següent paquet de pelis a la planxa. El planeta dels simis és una icona de la ciència ficció, una de les meves pel·lícules preferides de la infantesa, que em van deixar bocabadat i van provocar que el cinema fos una de les meves aficions des de ben petit. Ara es veuria com una peli antiga i lenta, però en aquell moment va ser un hit. I l'escena final és un clàssic entre els clàssics. segurament un dels millors finals de la història del cinema. Ara que ja estem avesats a les pelis apocalíptiques i les hem vist de tots els colors, cal recordar sempre que El planeta dels simis fou potser la llavor de totes les que han vingut des de llavors per parlar-nos del futur autodestructiu de la humanitat. I és que cada cop estem més a prop de fer realitat aquella ficció.

D'aquella pel·lícula original ja en van fer continuacions, i fins i tot una sèrie de tv. Anys més tard es va filmar un remake que era prou digne. I ara ha estat el torn d'aquesta nova saga, que ja veurem fins on arriba. Sense provocar-,e anar al cinema, però sense cap mena de dubte, que les seguiré veient.