TORNEM A LA NORMALITAT

Si hi ha alguna cosa que m'empipa respecte el Barça femení, és quan la gent del meu entorn fa comentaris tipus "què avorrit, sempre guanyen", "sempre guanyen per golejada", "no hi ha emoció", etc. Pels que anem al camp, en veiem de tots tipus. Hi ha partits que realment surten rodats i van bé des del principi i cau una carretada de gols, però també hi ha partits bruts, de poc joc, embullat, i avorrits, però no perquè sempre guanyen, sinó perquè no passa res de res.

Per això, les poques derrotes de la temporada passada, per exemple, van ser molt doloroses, però no tant per la derrota sinó per quines derrotes van ser. Per una banda, la final contra l'Arsenal, i per l'altra el partit a Montjuïc contra el Madrit. De gairebé 20 clàssics, era el primer que es perdia, i a sobre, a casa, plovent, i amb un escàndol arbitral.

Per aquest motiu, avui era especial. Calia tornar a posar les coses al seu lloc o bé tenir una altra decepció, Aquest any és una incògnita. A part del tema poques jugadores, més les lesions, hem tingut partits brillants i altres desconcertants. Què ens esperava avui? Doncs primer, una bona notícia quan l'estadi s'ha omplerta amb més de 30.000 persones. Tenia por que fes llàstima de buit, tenint en compte que dimecres al Johan, ja només érem 3000. El boom del femení sembla anar a la baixa. Però no, la gent ha respost i ha omplert el camp, i feia patxoca.

El partit ha començat explosiu. Gols anul·lats a les dues àrees, dos gols de Pajor, un amb la panxa... Semblava tot controlat, i de fet així ha estat, i més quan el Madrit ha tret la Linda Caicedo, que era qui portava el perill. I llavors ha arribat el penal. sí, el típic "penalti a favor del Madrit", que per sort, la Cata ha parat. I ha estat llavors quan ha començat el partit a la grada. Abans he dit que estava molt content de veure tanta gent, però l'actitud era l'habitual de venir a passar l'estona, de ser al Liceu. Però amb el penal, tot ha canviat. I les tanganes a les banquetes també han ajudat. La gent s'ha motivat, han començat els xiulets, els boti-boti, els crits, i així fins el final, que hem pogut marcar 2 gols més i acabar 4 a 0. Mireu si s'ha escalfat la cosa, que quan han fallat el penal, un espectador s'ha posat a primera fila i ha fotut un "calbo" cap al camp. S'ha notat el canvi d'actitud també quan ha sortit l'Athenea i se l'ha xiulada fort. És a dir, el públic, a part de fer el pepu amb l'onada quan anàvem 1 a 0, també n'hi havia d'entesos i sabien que a la número 7 blanca se l'ha de xiular com els seus homòlegs masculins.

Total, que esperem que la derrota de la temporada passada hagi quedat oblidada, i que el nostre equip continnui fent camí. Propera parada, dijous Champions contra el Chelsea. Ai.