LA CATASTRÒFICA VISITA AL ZOO

Quin llibre més divertit! S'han conjuntat ds fets, un que passa molt sovint i un altre gairebé mai. Comencem pel segon. De cop i vota surt a la conversa aquest llibre, me'l recomanen, me'l porten a l'endemà i me'l llegeixo. El meu paladar literari és com el meu gust pel menjar. En aquest sóc dels del menú infantil forever, i en l'altre, déu n'hi do com en soc d'especialet. Ja ho comentava en una entrada amb les pel·lícules: hauria de veure pelis de gran, i em segueixen encantant els blockbusters.

L'altra cosa que passa més sovint són els prejudicis. Tenia al cap que l'autor d'aquest llibre, en Joel Dicker, era un altre escriptor escandinau escrivint novel·les de polis. I una mica potser sí que té una d'aquestes característiques, ara ja no ho sé, la veritat... però de suec no en té res. És suís.

Però anem al llibre en qüestió. Resulta que ha volgut escriure un llibre per a tots els públics, sortir del rol d'escriptor de misteris i buscar una història divertida que pogués agradar a petits, joves i grans. I la veritat, crec que l'ha encertat, i de ple. Ha elaborat un llibre que es devora ràpidament (he estat cinc estones de cinc dies) perquè enganxa des de la primera pàgina. Un començament boníssim, que enganxa i et lliga als personatges d'una manera brutal, potser decau entrada a la segona meitat però remunta amb un final digne d'elogi per com l'ha anat mastegant des del començament.

Ens presenten un grup de nens i una nena d'una escola "especial" perquè ells són "especials". Cada un amb les seves manies i habilitats. La seva escola s'inunda i han de passar unes quantes setmanes a l'escola de nens "normals". allà, la seva manera d'entendre la vida topa amb la realitat, tot i que no s'acarnissa amb el tema del menyspreu, sinó que segueix desenvolupant la trama, ja que els nens volen saber qui ha inundat la seva escola. Però les seves sortides, expressions... són tan reals en els nens d'aquest tipus, que ens oblidem de  vegades que pel què ells és una pregunta normal, per nosaltres és una frase totalment boja.

I aquests embolics són l'essència del llibre, molt més que la trama en sí. Però està fet amb amor, sense cap intenció de burla, sinó que en el fons, t'ensenya a veure que no tothom percep les coses de la mateixa manera. És una comèdia que fa riure (hi ha comèdies que no en fan), i m'ho he passat molt i molt bé llegint-la.  A veure si faig més cas a les recomanacions!!!