VINYES DE SANG

Amb l'únic al·licient d'haver llegit la contraportada després de veure la foto de la portada, m'he llençat de cap a llegir Vinyes de sang, de l'Àngels Dalmau. En ella, s'explica que després de descarregar el 3 de 10 amb folre i manilles, en obrir-se la pinya, apareix un casteller mort. Fàcil d'entendre que em cridés la suficient atenció com per endinsar-me en aquesta lectura, tot i no tenir expectatives massa altes.

Crec que això ha anat bé per tal d'anar llegint la història, ja que a part de passar una estona de lectura entretinguda, no hi ha massa més. El fet casteller va apareixent, a través de diferents explicacions que volen explicar el sentiment i la metodologia de tota aquesta cultura, amb l'excusa d'haver-ho d'explicar a policies sense cap mena de vincle amb la cultura popular. Apareixen doncs, diversos personatges que són castellers, apareix molt Sant Fèlix, el Figarot... bàsicament perquè l'autora és d'allà, i per lògica, tira de les seves arrels. 

Ara bé, per sort, tota la trama de la investigació s'allunya del local dels verds per centrar-se en l'empresa familiar de vinyes que tenia l'home assassinat. o podia faltar la policia amb trauma d'uns quants anys enrere que tornen a trucar a la seva porta, ni tampoc l'amic enamorat, protagonista d'un amor idíl·lic que al final, l'autora deixa totalment en segon terme.

La lectura ha estat bé, per entretenir, però no ha estat apassionant. passa per sobre de moltes coses i aprofundeix en poques. Fa allò de guardar-se informació per dir-la en el moment en què es va resolent el crim, etc. Segueix els paràmetres bàsics, però dins un entorn molt català. Ara que ja es va acabant l'any, venen ganes de poder completar una bona llista de llibres per veure com ha anat l'any lector.