ALIEN EARTH

Tinc la sensació que les sèries d'aquest any són una mica una muntanya russa: algunes a dat de tot, d'altres al mig, i unes quantes per baix. Després quan a final d'any faci el resum, potser veuré que era una sensació equivocada, però ara mateix, és la que tinc.

Evidentment, si faig aquest comentari és perquè la sèrie just acabada, no estaria al top. Es tracta d'Alien Earth, la primera sèrie que es fa de la saga d'Alien d'en Ridley Scott. Què dir d'aquesta pel·lícula de terror a l'espai que va trencar motlles en el seu moment... La continuació, Aliens, agafava un aire olt diferent però era adrenalina pura, i tant la tercera com la quarta ja van estar per sota. 

Molts anys més tard, el mateix director, Ridley Scott, va voler reinventar la franquícia, volent mostrar l'origen de tot plegat: Prometheus i Covenant. No fa massa, una nova pel·lícula allunyada de tot plegat que es convertia en un divertiment, Romulus. No tenim en compte les poca-soltades de les trobades entre Alien i Predator, totalment descartables a no ser que no tinguis res a fer que alienar-te de tot (mai més ben dit).

En un món cada vegada més televisiu, faltava la sèrie. I també amb les mans d'En Ridley Scott per darrere, com a productor, ens trobem aquesta història que no enllaça amb cap de les anteriors, excepte en el nom de l'empresa que va darrere els aliens tota la saga. Trobem una nau que torna a la terra després de recollir espècimens d'altres planetes, i entre ells, els ous de tota la vida. La nau s'estavella on no toca, i els ous passen a ser propietat d'una empresa que justament està fent avenços científics importants, ja que trasllada l'ànima-ment de nens malalts a punt de morir en androides. Barregen doncs, dos conceptes en una mateixa sèrie. Aquest fet, e protagonisme d'aquests androides, sumat a l'aparició estel·lar d'un bitxarraco assassí i fastigós a la vegada en forma d'ull, fa que els aliens es quedin en un segon pla. Fins i tot quan apareixen, fent les seves destrosses habituals, són fets puntuals que no tenen continuïtat.

La trama i subtrames es fan llargues, massa estones que no passa res de res. Hi ha capítols anodins, i que en un tres i no res s'arma de la de Sant Quintí. A veure, tampoc és tan desastrosa. És a dir, en conjunt, està guai, té bons moments, i l'Ull és tot un descobriment, que li treu protagonisme a tothom. Però capítol a capítol, hi ha massa llacunes. No la tindria com a dolenta, però sí que n'esperava una mica més )o no, tampoc ens enganyem). Això sí, que no s'acabi i tingui continuació, és semblant a una broma. Hi ha coses que millor no tocar-les.

Per cert, la música ambiental de la intro, així com les seqüències de la nau són clares picades d'ullet a la peli original.