Quins temps aquells...

Aquest dimecres vaig anar al Camp Nou. Vaig aconseguir un carnet i no m'ho vaig pensar dues vegades: una semifinal, contra el València... Vinga va! Abriguem-nos força i cap allà!
No parlaré pas del partit. Ja sabem com va anar... sant Xavi miraculós i sant Eto'o de la mà invisible... Tant és, d'aquí unes setmanes, els guanyarem a Mestalla i anirem a la final de Madrid.
La qüestió és que una vegada allà, al Camp, animant l'equip, etc... vaig recordar els vells temps. aquells anys què anava a futbol cada setmana, fos dissabte, diumenge, dimecres.. fes sol o plogués... juguéssim contra el Madrid o contra l'Albacete... Que pocs partits em perdia. Vaig tenir la sort d'enganxar l'època del dream team; guanyant aquelles lligues a l'últim minut... i és clar, Wembley. La primera copa d'Europa (per sort ja no diem l'única).
Dimecres em vaig sentir bé. Suposo que és com anar en bici; una vegada hi tornes, ja saps què has de fer, cantar, etc...
La foto és del 20 de maig del 1992, estadi de Wembley, abans de començar. Potser algun dia poso una foto de quan va acabar. I sí, sóc jo... 19 anyets...