dilluns, 30 de juny del 2008

Es pot perdre la fe en un país?

Bona pregunta; la fe en aquest país petit, l'esperança d'arribar a ser algun dia alguna cosa més... Es pot perdre?
De poder, es pot, però... no ho podem permetre de cap de les maneres. Si perdéssim aquesta esperança, seria admetre la nostra derrota, seria l'acceptació de la victòria de tots aquells que ens volen fer creure que no som res.
En moments difícils com els d'aquest dies, no ens podm rendir.
És cert que cada vegada ens ho posen més difícil. Aquests dies, davant els ulls de moltíssima gent, m'he sentit igual com un nen petit quan fa una tonteria, una gracieta, perquè notava com em miraven i sentia com si diguessin: "ai, quina gràcia..." Com si el sentiment de pertinença a una terra fos una moda, un capritx, una mania que amb els anys se't passa.
És dur veure com la idea que tens de país queda tenyida d'un altre color que no és el teu. I és que de vegades penso que una sargantana se sent més orgullosa de ser sargantana que no pas un català de ser català. Però no ens podem rendir. Cal tenir dignitat. Cada bufetada ens ha de fer reaccionar i fer-nos fer una passa endavant.
Però, de debò volem fer aquesta passa?

3 comentaris:

  1. Anònim07:22

    No estàs sol!!!
    A més el què passa és que com més grans és l'ofensiva, més radical et tornes, oi???

    Ona

    ResponElimina
  2. si que es dur, si...

    sobretot quan veus tot de banderes i crits que et pensaves que estaven més lluny d'on vivies...

    i quan alguna d'aquestes persones, amb una bandera amb un toro al mig et fa "torero!" quan passes amb la moto... buf! agafa aire i compta fins a 10, oi?

    ResponElimina
  3. Anònim19:30

    ... i només em faltava el XAVI dient: "y viva espanya!"

    ResponElimina