dilluns, 30 de juny del 2008

Es pot perdre la fe en un país?

Bona pregunta; la fe en aquest país petit, l'esperança d'arribar a ser algun dia alguna cosa més... Es pot perdre?
De poder, es pot, però... no ho podem permetre de cap de les maneres. Si perdéssim aquesta esperança, seria admetre la nostra derrota, seria l'acceptació de la victòria de tots aquells que ens volen fer creure que no som res.
En moments difícils com els d'aquest dies, no ens podm rendir.
És cert que cada vegada ens ho posen més difícil. Aquests dies, davant els ulls de moltíssima gent, m'he sentit igual com un nen petit quan fa una tonteria, una gracieta, perquè notava com em miraven i sentia com si diguessin: "ai, quina gràcia..." Com si el sentiment de pertinença a una terra fos una moda, un capritx, una mania que amb els anys se't passa.
És dur veure com la idea que tens de país queda tenyida d'un altre color que no és el teu. I és que de vegades penso que una sargantana se sent més orgullosa de ser sargantana que no pas un català de ser català. Però no ens podem rendir. Cal tenir dignitat. Cada bufetada ens ha de fer reaccionar i fer-nos fer una passa endavant.
Però, de debò volem fer aquesta passa?

divendres, 27 de juny del 2008

WIR KÖNNEN

Einigkeit und Recht und Freiheit
für das deutsche Vaterland!
Danach laßt uns alle streben
brüderlich mit Herz und Hand!
Einigkeit und Recht und Freiheit
sind des Glückes Unterpfand;
|: Blüh im Glanze dieses Glückes,
blühe, deutsches Vaterland. :|

dimarts, 24 de juny del 2008

La Catalunya turística

Quatre dies pel Delta de l'Ebre serveixen per moltes coses. La primera, i la què m'hi ha fet anar, és conéixer un indret del país per mi desconegut fins ara. Un dia en bici, un altre amb vaixell pel riu, la revetlla... Sembla tot força bonic...

Però evidentment no tot són flors i violes, i ja us dic que no cal tenir un paladar exigent com el meu per indignar-se davant la poca cura que tenen les autoritats per mostrar un Delta de l'Ebre net i informat.

La noia de l'oficina de turisme informava amb el cul; ens va enviar a un altre poble (Deltebre) a buscar el vaixell que fa el recorregut per l'Ebre, perquè va dir que només sortien d'allà. Quan ja havíem tornat, ens vam trobar el vaixell "aparcat" just davant l'oficina.
I parlant del vaixell, us diré que la sortida prevista era a les 11'30h. Un cop allà, resulta que el "capità" no hi era, que potser arribaria cap a les 12... Resultat, una hora esperant.
La ruta amb bici, ben bonica, però sort de la meva orientació extrasensorial, perquè les indicacions sembla que se les ha emportat el riu...
La revetlla... a les 22h, malabars, mags, bruixes, tot un espectacle! Però quan hi vam anar, res de tot això! Una tarima solitària, amb un home, micro en mà, fent les delícies de les iaies que prenien una orxata.
Podria afegir moltes coses més, però tampoc voldria avorrir. Us deixo amb unes imatges del Jardí Botànic d'Amposta, el Jardí del Bou. Mireu què ben cuidat que el tenen...


















La veritat, personalment em sap greu que la Generalitat (SOM-HI!) no dediqui més esforços a vetllar per la conservació dels nostres espais naturals més rics i preuats.

diumenge, 15 de juny del 2008

EL RETORN DE LA MALA SORT


Portava molts dies pensant que avui, últim cap de setmana del curs, ho celebraria amb el concert de l'Avril Lavigne... Un parell d'horetes, en un concert, com als vells temps... uau!!
I mira! Resulta que es troba malament i s'anul·la!!! Per què havia de ser avui i aquí??? No hi ha dret!!!

dissabte, 14 de juny del 2008

Un video molt esperat...

dimarts, 10 de juny del 2008

BENVOLGUT DISTRICTE

Feia mooooolts dies que no actualitzava el blog. L'estrés i els nervis acumulats a mesura que s'acostava la festa del 7 de juny m'impedien dedicar una estona a fer-ho.
Però finalment, ja puc pensar en fred tot el què hem passat aquests dies, així que vull dedicar aquestes paraules al Districte de Gràcia, que tan eficaç, atent, col·laborador, etc, etc, s'ha mostrat amb nosaltres.

Però heu de comprendre la seva posició, la seva feina... pobra gent!

No és pas culpa seva que haguem de fer la instància per la festa 3 mesos abans de l'acte; no és pas culpa seva que no et donin el permís fins el dia abans; no és culpa seva que donin el permís a dos actes al mateix lloc i a la mateixa hora; no és culpa seva que sempre que els truques estan ocupats i que hem de trucar cinc minuts després; no és culpa seva que davant d'un acte polític convocat al mateix lloc on hi ha una festa infantil, et diguin que no hi poden fer res, que comenceu vosaltres abans; no és culpa seva que no s'hagin dignat a preguntar com va anar l'acte ni si vam tenir algun problema; no és pas culpa seva que tinguin tècniques que siguin més quadrades que un quadrat; que aquestes tècniques siguin desagradables o es mostrin despreocupades per donar-te el servei que els demanes...

Això sí, tu no t'equivoquis mai; tu fes les coses com ells diuen; tu obeeix les seves normes; tu sigues un ciutadà correcte que abaixa el cap i posa l'altra galta...

Doncs jo aixeco el cap i crido ben fort: INEPTES!!!!

PD: Els organitzadors de la manifestació i els membres de la pltaforma que també feien un acte a la plaça sí que saben cooperar.