L'estiu passat vaig comprar-me un rellotge nou, donat que el què tenia, estava força atrotinat (com la moto...) Evidentment, vaig procedir a la compra d'un rellotge en la línia dels què portava des de feia anys.
Però inexplicablement, el setembre, va desaparéixer. El vaig buscar per tot arreu, dins de casa, fora de casa... Vaig pensar que l'havia perdut a l'excursió a L'Espluga de Francolí...
Vaig passar-me gairebé dos mesos sense rellotge, esperant trobar-lo (mirant el mòbil, o bé, si era a l'escola, mirant el cronòmetre...)
Finalment, vaig decidir comprar un rellotge nou. Però no dels (entre cometes) bons, sinó un de més cutre, tirat de preu, per anar passant. Vaig pensar que si em gastava X diners en un altre rellotge, just llavors apareixeria l'antic.
I coses de la vida, sis mesos després d'haver-lo perdut... diumenge, remenant bosses, a què no sabeu què vaig trobar?
visca! visca! ja tenim aquí aquest súper rellotge!! (gràcies a déu perquè el que duies...)
ResponEliminaalba
L'important era que donava l'hora!!! C.
ResponElimina